Alopez
Obres
Escola de la Bauhaus a Dessau
Fitxa tècnica:
Edifici: Staatliches Bauhaus o més coneguda com Bauhaus de Dessau.
Autor: Walter Gropius.
Cronologia: Va ser fundada al 1919.
Tipologia: Escola d'art i arquitectura. Patrimoni cultural.
Materials: formigó armat, acer laminat i vidre pla.
Localització: Alemanya
.
Descripció formal:
No hi ha cap façana principal. Cada façana s'adequa a la funció que es fa dins per exemple: la façana de les aules hi podem trobar moltes finestres horitzontals per il·luminar tota la zona. El sostre és totalment pla y molt ampli però hi ha un defecte ja que no era uns sostre impermeable. Dins de la Bauhaus hi podem trobar un vestíbul que porta a diferents sales, una escala, laboratoris, tallers, menjadors i l'Aula Magna. Aquesta última sala que he esmentat era molt important ja que és on es feien les festes i a més a més era el cor de la Bauhaus de Dessau. També es conectaben diferents sales mitjançant els ponts. L'estructura es de ferro i formigó, o sigui l'esquelet. Tanmateix conté un material fràgil i innovador com és el vidre.
Entorn i integració urbanística:
Limita amb un carrer, atravessa un altre perpendicular a la primera i a prop hi ha un camp d'esports. L'obra s'ubica a Dessau, Alemanya.
Funció, contingut i significat:
Després de que Alemanya sigues derrotada en la Segona Guerra Mundial va sorgir un pensament racional que críticaba els polítics que eran irracionals i que per tant van causar la guerra. Entre aquests pensadors va sortir Gropius, va voler crear un edifici innovador i modern, i aquest edifici va ser la Bauhaus a Dessau.
Casa Schroder a Utrech
Fitxa tècnica
Edifici: Casa Rietveld Schroder.
Autor: Gerrit Rietveld i Truus Schroder-Schrader.
Cronologia: Va ser construida al 1924.
Tipologia: Abans era una casa i ara s'ha convertit en un museu i en Patrimoni de la Humanitat.
Materials: Maó, vidre i acer.
Localització: Està situada a Utrech, Paisos Baixos.
Descripció formal:
Aquesta construcció d'acer, maó i vidre, destaca per les seves lineas horitzontals i verticals ja que gràcies a ellas és equilibrada i força proporcional. L'espai es comunica entre si i el mobiliari de l'interior és molt simple, amb formes geomètriques i planes.
La façana de l'edifici és de color blanc i amb barrejas de color grisos pel vidre i tanmateix amb els colors primaris. L'estructura de la construcció era els balcons i els ciments d'hormigó, les pareds de mampostería recolzades sobre vigues d'acer. Les zones dels espais són dinàmiques, obertes i canviants.
Entorn i integració urbanística:
La casa està situada al final d'una hilera de cases i no s'assembla a ellas. És a dir no fa un intent de adaptarr-se amb les altres cases sinó que són ben diferents.
Funció, contingut i significat:
Aquest edifici és l'únic que concorda més bé amb el neoplasticisme ja que destacaben els colors primaris i les formes puras. El moviment va ser fundat al 1917 i va ser molt important en l'art modern dels Paisos Baixos. Altres personatges coneguts van ser Piet Mondrian i JJP Oud. La casa va ser diseñada per a la señora Truus Schroder.
La Dansa
Fitxa tècnica
Quadre: La Dansa.
Autor: Henri Matisse.
Cronologia: 1909
Tipologia: Fauvista.
Materials: Oli sobre llenç.
Localització: Museu del Hermitage de San Petersburg, Rússia.
Descripció fromal:
L'artista va simplificar les formes i a més a més l'obra tenia colors molt intensos (encara que només hi ha tres principals: el verd, el blau i el vermell), que fan cridar l'atenció. Una de les grans característiques d'aquest autor és l'ús lliure del color i l'expressivitat. Tanmateix Matisse tenia influència de l'art primitiu i la música, la danza transmitia dinamisme. També hi ha molt moviment gràcies a les siluetas que es donen la mà i ballen a més a més els músculs es troben en tensió.
Matisse va fer un gran estudi per separat del dibuix, la forma, el color, el moviment...
Funció, contingut i significat:
Aquest quadre va ser encarregat per un millonari rus anomenat Sergej Schtschukin juntament amb una altre quadre que es diu "la música". Matisse el que volia pintar era el regrés de l'Edad d'Or, on la gent era feliç cantant i ballant sense cap mena de preocupacions.
Torre vermella a Halle
Fitxa tècnica
Quadre: La Torre vermella de Halle.
Autor: Ernest Kirchner
Cronologia: 1915
Tipologia: Expresionisme.
Materials: Oli sobre llenç.
Localització: Museu Folkwang.
Descripció fromal:
En aquesta obra hi podem veure un campanari del gòtic tardà situat a sobre d'una base vermella neogòtica. Rodejant la plaça i trobem molts altres edificis.
Per destacar la torre i fer-la més imponent Kirchner va utilitzar uns altres colors que els de l'entorn. Barreja colors càlids amb freds i això provoca un trencament. Tot i això dominen els colors freds. Només hi havia colors càlids en els carrers. Tanmateix la torre i els sostres eren de color negre. Tots els altres elements són de colors freds. L'autor volia transmitir l'aillament i la solitud de l'artista. Hi trobem una estètica fosca, trista, angoixant...
Funció, contingut i significat:
Kirchner va començar a retratar els carrers d'Alemanya, després de la dissolució del Pont al 1913. No volia fer cap obra realista ni tampoc dibuixar cap cos humà.
Les Senyoretes d'Avinyó
Fitxa tècnica
Quadre: Les Senyoretas d'Avinyó.
Autor: Pablo Picasso.
Cronologia: 1907.
Tipologia: Cubista.
Materials: Oli sobre llenç.
Localització: MoMA, Nueva York.
Descripció fromal:
En aquesta obra podem trobar cinc dones nues i per la situació intuim que són prostitutes en un carrer de Barcelona. Les dues dones del centre són més clàssiques i tanmateix totes tenen una anatomia molt equemàtica i simple. Tot i això tenen poses que s'assemblen a les Venus. Els colors de les figures humanes són molt plans sense cap mena d'ombra o llum. També la dona de perfil amb el rostre fosc potser una dona de diferent raça. A més a més hi ha dones amb una mena de màscaras africanes i es creu que l'autor volia representar la ferocitat i l'indomableitat de la dona.
Les expressions de les dones són de tristesa i hostilitat.
Dominen els colors ocres, roses i blaus. Les línies són molt agressives i també els colors, això provoca el trencament amb la bellesa clàssica.
L'artista va ser influenciat per l'escultura de l'Àfrica Negra i va ser un començament per l'art modern.
Funció, contingut i significat:
Retratava un prostíbul del carrer d'Avinyó. L'escena podia ser situat com en una mena d'aparador un les dones es senten com objectes. Aquesta obra no va ser publicada fins al 1919 pel gran impacte que va tenir.
Nena corrent al balcó
Fitxa tècnica
Quadre: Nena corrent al balcó.
Autor: Balla Giacomo.
Cronologia: 1912.
Tipologia: Futurista.
Materials: Oli sobre llenç.
Localització: Galeria de arte moderno en Milán.
Descripció fromal:
En aquesta obra hi podem trobar la técnica del puntillisme ja que com hi podem observar la pintura està feta a través de molts punts de diferents colors. En l'obra hi és representada una nena corrent repetida sis vegades més consecutiva. Els peus és el que queda més remarcat ja que Giacomo volia que l'obra tinguis una sensació de moviment.
Encara que és una pintura dóna la sensació de com si fos un collage ja que sembla que els colors siguin petits troços de paper enganxats. Els colors que hi trobem són: blau, groc, verd, taronja, marró, blanc, carn, vermell i negre.
Funció, contingut i significat:
Per Balla el més important era remarcar el moviment i el dinamisme de la seva obra ja que volia veure un avanç d'aquestes característiques en el segles XX.
Composició II
Fitxa tècnica
Quadre: Composició II.
Autor: Mondrian Pieter Cornelis.
Cronologia: 1920.
Tipologia: Neoplasticista holandès.
Materials: Oli sobre llenç.
Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Paisos Baixos.
Descripció fromal:
Aquesta obra neoplasticista és una de les obres més importants abstractes de les primeres avantguardes. Està composada per rectangles i quadrats amb els colors principals i plans: vermell, groc, blau, gris i negre. Existeix una separació entre quadrat o rectangle gràcies a les líneas rectes verticals i horitzontals que són força gruixudes de color negre. No vol representar la realitat ja que són formes molt simples i geomètriques. A més a més el llenç és rectangular.
Curiositat: Quan un amic neoplasticista seu va començar a utilitzar diagonals, Mondrian es va separa d'ell ja que no estava d'acord amb l'utilització de diagonals.
Funció, contingut i significat:
Aquest quadre és molt harmònic i té un cert valor espiritual humà. Aquesta classe de pintura està relacionada amb els intel·lectuals i tanmateix té molta influència de la Bauhaus. També no es sap exactament el que volia transmitir l'autor, com ja he dit abans és una obra abstracte. Mondrian va ser un actor molt criticat.
L'escala de l'evasió
Fitxa tècnica
Quadre: L'escala de l'evasió.
Autor: Joan Miró.
Cronologia: 1940.
Tipologia: Surrealista.
Materials: Aquarel·la, tinta sobre paper i temple sobre paper.
Localització: The Museum of Modern Art, New York.
Descripció fromal:
És una obra molt expressiva. Hi ha una armonia discreta en la seva obra i a més a més hi ha un cert equilibri. En la pintura hi podem veure una escala que representa la pujada cap al cel i altres figures diferents com rodones, rectangles, triangles... Els colors que hi apreixen són: el blau, el vermell, grisos, marrons, negre...
Tanmateix les seves obres tenen una gran musicalitat.
Funció, contingut i significat:
La guerra va tindre un gran impacte en Miró i la pintura era un mitja poètic per desfogar-se i expressar totes les seves inquietuds i perturbacions que li havia deixat la guerra.
Tanmateix aquesta obra va ser molt important i fins i tot i van fer una exposició molt gran amb moltes obres de Joan Miró anomenada "L'escala de l'evasió".
Tumbona
Fitxa tècnica
Obra: Tumbona.
Autor: Francis Jourdain.
Cronologia: 1928.
Tipologia: Art déco.
Materials: Roure i vímet.
Localització: França.
Descripció fromal:
Aquesta obra perteneix al mobiliari déco més concretament és una tumbona. Com podem veure aquest obra té dues parts: la primera és una cadira on podem reposar els braços i l'esquena i la segona part és només per reposar els peus. És una obra molt plana, amb molt pocs volums i tanmateix amb moltes líneas rectes. El material és fusta i vímet i això fa que tingui una estètica bastant simple però alhora maca.
Tot i que he dit que és simple no és tan com els altres mobles sinó que és ben diferent i original.
Funció, contingut i significat:
L'art déco va aparéixer a París. Era un art per rics per tant suposo que l'estètica d'aquesta tumbona havia de ser molt important. A més a més sembla força comòda ja que té moltes funcions i pots convertir la tumbona en cadira.
Tanmateix encara es ven aquest mobiliari tan àntic.
La massacre de Corea
Fitxa tècnica
Quadre: La massacre de Corea.
Autor: Pablo Picasso.
Cronologia:
Tipologia: 1951.
Materials: Pintura a l'oli.
Localització: Musée Picasso, París, França.
Descripció fromal:
Aquesta obra tot i que és una obra cubista és de fàcil interpretació. Bàsicament en la pintura hi podem apreciar dos bàndols: El de la dreta on hi ha sis soldats drets amb armas apuntant cap a civils. Aquests soldats es mostran com a robots sense cor, sense sentiments i vestits amb peces de metall. A l'altre costat i podem observar les víctimes civils que són dones i nens desnuts i inocents que esperan la seva mort desesperats. Tot i això hi ha un nen petit que sembla estar jugant en el terra i viu en la seva ignorància sense saber ni entendre el seu destí. Tanmateix hi ha un riu i un paisatge destruit. Considero que és una cruel, trista i impactant escena i encara que no és realista aquest fet d'estar inspirat en una guerra el fa realista.
Els colors de l'obra són freds: grisos (per les persones), negre (pel contorn de les persones), blancs (el fons), marrons (muntanyes) i blaus (el riu). Com a característica general del cubisme hi ha presència de figures geomètriques.
Funció, contingut i significat:
L'obra es l'escena d'un afussellament. Picasso´volia denunciar tota la violència exercida per part dels Estats Units cap a Corea del Nord, durant la guerra de Corea. Picasso es va posicionar en el costat de les víctimes nordcoreanas que estaven sofrint tota aquesta matança.
Hi ha una gran influència de Goya en aquest quadre ja que si ens fixem en l'obra "Los fusilamientos del 3 de mayo" hi ha moltes semblançes sobretoto en la disposició dels cossos.
Cadira Wassily o Model B3
Fitxa tècnica
Obra: Cadira Wassily o Model B3.
Autor: Marcel Breuer.
Cronologia: 1925-1926.
Tipologia: Cubisme.
Materials: Acer principalment.
Localització: Bauhaus.
Descripció fromal:
Encara que és una cadira molt simple sembla molt còmode i per tant compleix perfectament la seva funció.
Aquest disseny va ser molt important i revolucionari per l'época ja que els materials com els tubs d'acer utilitzats en mobiliaris eren molt innovadors. La primera estructura era d'acer niquelat, que després va ser cromat y girat. El seient són de tela, lona o cuir de color negre.
En conclusió l'obra va tindre molt d'èxit pel seus materials innovadors i la seva forma tan simple però alhora útil.
Funció, contingut i significat:
Aquesta cadira va sorgir a partir d'una bicicleta. Breuer anava cada dia amb bicicleta i es va adonar que l'acer que hi ha en el manillar es pot girar, per tant va pensar en crear una cadira amb aquest material. I així va ser com es van originar els primers esbossos. Breuer va fabricar aquesta cadira per l'oficina de Wassily Kandinsky, qui l'havia agradat molt aquest disseny.
El cuirassat Potemkin
Fitxa tècnica
Pel·lícula: El cuirassat Potemkin.
Director: S. M. Eisenstein.
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein.
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman.
Gènere: Bèl·lic/ Drama històric.
Cronologia: 1925.
Durada: 77 minuts.
Tipologia: Film.
Descripció fromal:
És una de les obres més importants per l'història del cinema i utilitzar com a propaganda per part del govern comunista. Està basat en fets reals i ens parla sobre els precedents de la Revolució Russa. La pel·lícula ens mostra una realitat tan crua i freda que fins i tot hi sembla un documental. Tanmateix aquesta obra cinematogràfica ens ajuda a recuperar tot el que va passa a Potemkin. És una obra molt expressiva i sembla una col·lecció de fotografies antigues.
Hi ha un muntatge molt abansat per l'época i una gran quantitat de plans com per exemple: de detall o tanmateix la técnica coneguda com travelling. És una obra muda i està dividida en 5 parts.
Argument i temàtica:
Aquesta pel·lícula tracta sobre les condicions infrahumanes en què viuen els marines en el cuirassat Potemkin i per tant s'alcen contra els oficials tsaristes que els manen i tanmateix tindran el suport del poble. El film està basat en el 1905.
Mort d'un milicià
Fitxa tècnica
Fotografia: Mort d'un milicià.
Autor: Robert Capa.
Cronologia: 1936.
Tipologia: Fotografia.
Tema: Fotoperiodisme de guerra.
Descripció fromal:
La fotografia està en blanc i negre per la seva antiguitat.
En aquesta fotografia hi podem veure un home situat a l'esquerre vestit amb una samarreta blanca i uns pantalons, però a més a més porta un arma, una gorra i una mena de bossa. Per tant podem esbrinar de que es tracta d'un militar.
La fotografia està captada just en el moment de la mort d'aquest militar ja que ho podem saber a través del seu moviment i la seva posició (amb les cames doblagades i tirat cap enrere) perque li han donat un tret. Tanmateix si observem veurem que l'arma se li està caient de les mans.
El fons d'aquesta obra fotogràfica és ben simple. Domina el cel i hi ha a la resta de fons varies muntanyes: la muntanya on apareix el milicià i més en el fons muntanyes molt més petites que per culpa de la distància gairebé no es veuen.
Funció, contingut i significat:
Aquesta fotografia és la captació de la mort de Borrell. Es situa durant la Guerra Civil a Espanya i quan va ser publicada es va convertir en un símbol de la Guerra Civil en el Regne Unit, França i Estats Units, o sigui, va ser molt important internacionalment.
Algunes persones creuen que el milicià no és més que un simple model que posa per la foto i això va causar grans polèmiques.
Mandrake el Mag
Fitxa tècnica
Obra: Mandrake el Mag.
Cronologia: 1934.
Tipologia: Còmic.
Format: Tira de prensa comic-book.
Creador: Lee Falk.
Guionista: Lee Falk, Fred Fredericks, Mike W. Barr.
Dibuixant: Phil Davis, Fred Fredericks.
Génere: Fantàstic.
Descripció fromal:
Va ser publicada per primera vegada a Itàlia al 1935 en les historietas setmanals "L'Avventuroso".
La seva primera història es deia "Mandrake, l'home misteriòs" i sempre va anar creixent el seu éxit. Les primeres portades sempre estaven en blanc i negre però amb el pas del temps hi van afegir el color, tot i això l'interior del còmic va seguir estant en blanc i negre igual que els mangas actuals.
Les vinyetas solien ser rectangulars amb les bafarades ovalades i la lletra en mayúscula.
Aquest mag sempre va amb una gabardina i uns pantalons de color blau i una capa vermella. Tanmateix hi porta una barret de mag.
Argument i temàtica:
Tracta sobre un mag que lluita contra criminals i monstres. És un mag il·lusionista amb capacitats hipnòtiques ràpides i efectives. Quan utilitzaba els seus poders les armes del enemics es transformaven en serps o barres que cremaven.
