POOR WOMAN

Story Line

Una dona de classe baixa entra a casa de la seva amant per assassinar-la i quedar-se amb els seus diners. 

 

Guió literari

Escenari: El carrer 

 

Escena 1: 

Una dona de classe baixa caminant pel carrer.

 

Pla americà

 

Escena 2:

La dona de classe baixa pica a la porta.

 

Pla mitjà

 

Escenari: Casa

Escena 3:

L’home de la casa li diu a la dona que obri la porta

 

Pla sencer

​

Diàleg:

• Home: vés a obrir la porta, vinga.

 

Escena 4:

La dona obre la porta i parla amb l’altra de classe baixa

 

Pla mitjà

​

Diàleg: 

• Dona rica: (xiuxiuejant) Però què estàs fent aquí? El meu marit ens matarà.

• Dona classe baixa: Ningú ens podrà separar (intenta donar-li un petó)

• Home: Qui és!?

• Dona rica: M’he d’anar i tú també hauries de fer-ho. (se’n va)

• Dona classe baixa: (es fica a la cuina)

 

Escena 5:

La dona de classe baixa agafa un ganivet.

 

Primer pla

 

Escena 6:

La dona rica torna amb el seu marit.

 

Pla americà

​

Diàleg:

• Home: Qui era?

• Dona rica: Ningú, no et preocupis

 

Escena 7:

La dona rica es troba en el llit preparant-se per a dormir.

 

Pla sencer

 

Escena 8:

La dona de classe baixa puja les escales i pica a la porta de l’habitació de la dona rica.

 

Pla sencer de perfil

 

Escena 9: 

La dona de classe baixa pica a la porta i la rica li diu que passi, sense saber que és ella la que pica

 

Pla mitjà

 

Escena 10:

La dona de classe baixa entra a l’habitació i es posa cara a cara amb la rica.

Les dues dones comencen a parlar i la de classe baixa assassina a la rica.

 

Pla mitjà

 

Diàleg:

• Dona rica (xiuxiuejant): Què fas aquí un altre cop?

• Dona de classe baixa: Ja et vaig dir que ningú ens podria separar

• (Estan a punt de donar-se un petó, però la dona de classe baixa l’assassina abans)

• Dona de classe baixa: Només m’interessaven els teus diners… bé, els del teu marit

​​

Escena 11:

Dona morta al llit.

 

Pla detall

 

Escena 12:

La dona de classe baixa caminant pel passadís amb el ganivet a la mà.

Pla sencer

 

Fi.

 

Storyboard                                                                                          Video

                                                                                                            https://youtu.be/qaW-LgvtyxY

​​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

Free cinema

Què és el cinema? És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960, Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista. 

 

Características:

• Temas: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada. 

• Són històries amb un transfons de tristesa i amargura. 

• Las trames solen ser sobre l’avortament, l’homosexualitat i la lliberació sexual de la dona.

• Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.

• Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.

• Tipus de grabació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.

• Música: Jazz. 

 

Context històric:

• Al 1952 Puerto Rico decideix ser un Estat Lliure Associat a Estats Units. 

• Va aparèixer la televisió en color. La primera transmissió va ser al 1951 a Nova York però va ser al 1953 quan NBC va transmetre públicament un programa compatible amb els televisors en blanc i negre.

• Coronan a Isabel II als 26 anys del Regne Unit. Va ser monarca britànica que va durar més. 

• Al 1953 van descobrir l’estructura del ADN. 

• Al 1956 apareixen els primers cinturons de seguretat. 

• Per primera vegada al 1956 vinculan el tabac amb el càncer. 

• Al 1954 mor Frida Kahlo i el seu marit mor al 1957. 

• Al 1958 neix la NASA.

• Durant el segle XX va ser molt important el cinema a Hollywood.

• També sorgeixen obres de literatura com ‘’El senyor dels anells’’ o “Crónicas de Narnia”.

 

Directors:

Tony Richardson

Tony Richardson va ser un director de cine Inglés que va néixer el 5 de juny del 1928 i va morir el 4 de novembre de 1991. Es caracterizaba en les seves películas: creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lyrics mesclats amb escenes de brutalitat.

 

Va començar a treballar com a director de cinema i teatre. A londres va conèixer diferents directors del moviment free cinema i amb ells va fer la seva primera col·laboració amb Momma Don't Allow (1955).

 

Desde aquell moment comença a fer moltes més pel·lícules que giren entorn al moviment free cinema, entre elles la que vam veure nosaltres La solitud del corredor de fons (1962). Amb la peli que va guanyar dos Oscar va ser Tom Jones (1963) Pero a mesura que passa el temps les seves pel·lícules van perden fama i no es fins el seu últim treball que el seu exit no canvia, però poc temps després li diagnostiquen Sida i mor. 

 

Lindsay Anderson   

Va ser un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals. Va néixer el 17 d’abril de 1923 i va morir el 30 d’agost de 1994. Era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis. El autor es poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.

 

Comença la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. A ell l'interessava més la classe obrera. Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu (1963), però va ser a The White Bus (1967) on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica

 

La seva obra més important va ser Si… (1968) la cual va ser tan coneguda que ell mateix va decidir fer una secuela anomenada un home de sort (1973) i aquesta després de la seva mort va continuar sent la seva obra maestra. 

 

Anàlisi de la pel·lícula  

Director: Tony Richardson

Biografia del director: ja explicada  

Gènere: drama, esport  

Corrent cinematogràfica o moviment: free cinema

Format de la pel·lícula

1.Argument: Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia roba en un forn de pa i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior abans d’entrar al reformatori.

  

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

-Plans: utilitzen molts tipus, fins i tot primera persona. Els més utilitzats són els plans generals, i els plans de ¾.

-Moviment de la càmera: tota la pel·lícula va amb la càmara a la mà.

-Posada en escena: res extravagant, carrers, una platja, el reformatori, habitacions, la casa on vivia el protagonista...

-Actors: Tom Courtenay, Michael Redgrave, James Bolam, Avis Bunnage, Alec McCowen, Dervis Ward, Joe Robinson, Julia Foster, Frank Finlay, Topsy Jane, Edward Fox, Peter Madden, John Thaw, James Fox, Doug Robinson, John Bull

-Continuïtat: és una mescla entre present i passat. Va intercalant la seva vida en el reformatori amb flashbacks de la seva vida abans d’entrar-hi.

-Escenografia: coses com les escurabutxaques al bar, fotos familiars a casa del protagonista...

-Recursos estilístics: flashbacks. No hi ha remarcament d’aquests.

-Banda sonora: s’utilitza música molt semblant al jazz, però també hi ha música semblant a la de dibuixos animats.

-To del llenguatge: utilitzen un llenguatge de barri

-Llum: natural

-Color: blanc i negre

-Vestuari: roba no molt luxosa però tampoc de gent pobre. Bastants gavardines.

3.Tria un personatge i fes la descripció

Stacy. 

Stacy és un home que va arribar al reformatori abans que el protagonista (Smith). Aquest home era la mà dreta del director fins que Smith va arribar. El personatge de Stacy és molt competitiu i temperamental, tant és així que quan veu que Smith s’està convertint en el preferit del director (ja que li guanya en una cursa) li dona una pallissa. Quan Smith es torna el preferit del director al 100% (el que provoca que Stacy deixi de tenir tots els privilegis que ser el preferit comporta) s’escapa del reformatori i no se’n torna a saber d’ell. Després s’explica que la raó per la que va escapar Stacy va ser perquè es sentia decebut per part del director. A més, Stacy creia fermament que si es comportava bé i feia cas al que li deien, podria sortir abans, creia que la direcció del reformatori tenia el control sobre ells. Molt diferent a la manera de pensar del protagonista, el qual es revela en contra de la direcció i els enganya fent-los pensar que el controlen quan mai ho van fer realment.

4.Tria una escena per explicar-la

https://www.youtube.com/watch?v=ojLnCjQ_zjo

 

En aquesta escena (la final) es veu a Smith corrent en la cursa definitiva en la que el director havia posat tantes esperances en ell. El director vol que Smith guanyi la cursa per a posar-se en un status superior al de l’altra escola (la qual té fama de ser de millor qualitat) però Smith al llarg de la cursa va recordant moments de la seva vida (els quals ja s’han vist a la pel·lícula) tenint la lluita de si hauria de guanyar i donar-li al director el que vol (així fent cas al sistema i obeint les ordres que li han imposat) o deixar guanyar a l’altra escola com una manera de no caure en el sistema. És clar que Smith mai ha estat de part del director, en moltes escenes de la pel·lícula se’l veu actuant de manera rebel, en una en particular li pregunten “de quina part estàs? de la seva o de la nostra?” i Smith es queda callat. Aquesta pregunta ve després que li diguin que ara sembla el gos del director i la (no) resposta de Smith és després explicada en aquesta escena. Mai ha estat sota les ordres de ningú. Però, això comporta que Smith ara no sortirà del reformatori i no podrà tornar a casa seva o tampoc podrà tornar a veure a la seva parella.

​

Cinema vérité

Creador: Jean Rouch

 

Context Històric

• Els inicis es poden datar entorn de l'any 1947, després de la fi de la segona guerra mundial i es desenvolupa fonamentalment durant la dècada dels 50 i 60 del segle XX.

• Comença com una reacció a la manera clàsica de fer pel·lícules.

• El creador (Jean Rouch) s’inspira en una teoria de l’època: “la teoría del cine-ojo” de Dziga Vertov i en les pel·lícules documentalistes de Roberto Flaherty.

• L’aparició d’equips de filmació més petits i per tant, més fàcils de portar, afavoreixen al moviment.

• Les persones que van impulsar aquest moviment van ser: Jean Rouch, Jean-Luc Godard i sobretot Edgard Morin i Michel Brault, persones que van realitzar la primera pel·lícula pertanyent al cinema vérité: “Chronique d’un été” o “Cròniques d’un estiu”. 

• La dècada de 1950 va suposar la fi del colonialisme francès.

• Els vietnamites van perfeccionar una forma de guerra de guerrilles que es va mostrar molt eficaç contra els francesos. Després de la derrota a Dien Bien Phu el 1954, els francesos es van retirar de la Indoxina.

• La lluita per la independència algeriana va ser més tèrbola. Algèria, que en teoria era un département francès, estava controlada en la pràctica per un milió de colons francesos que desitjaven salvaguardar els seus privilegis. Aferrada a les seves possessions, la comunitat colonial, recolzada per l'Exèrcit i la dreta, van rebutjar totes les exigències algerianes per assolir la igualtat política i econòmica.

• El Govern va reaccionar amb mitjanes reformes. La pressió internacional va créixer sobre França per part de l'ONU, l'URSS i els EUA, mentre que els pieds noirs 

• Es va evitar per molt poc un complot per enderrocar el Govern francès i reemplaçar amb un règim d'estil militar quan el general Charles de Gaulle va acceptar assumir la presidència el 1958.

• Els primers intents de reforma de De Gaulle, encaminats a la igualtat política i el reconeixement del seu dret d'autodeterminació, van enfurir els conservadors sense arribar a satisfer les ànsies independentistes dels algerians.

• Després d'un cop d'Estat fallit el 1961, l'Organisation de l'Armée Secrète va recórrer al terrorisme. Va tractar d'assassinar De Gaulle en diverses ocasions i, el 1961, va esclatar la violència als carrers de París. La policia va atacar als manifestants algerians i va matar a més d'un centenar.

• A l'any següent, Algèria obtenia la independència.

 

Que es?

Paral·lelament a la «nouvelle vague», molt proper a aquest i amb grans coincidències apareix a França el, «cinéma verité», de tendència documentalista, que busca captar la vida tal com és. Es va extendre per Canadà i Estats Units. Neix a partir de la necessitat d'alguns cineastes de filmar la realitat sense condicionaments. Va tindre molta fama a finals dels 50 i a principis dels 60 

 

Característiques

• Cameras molt mes lleugeras

• Negatius amb major sensibilitat, molta més qualitat d’imatge

• Millora del Zoom 

• Sincronització del so: so natural, sense postproducció

• Gravacions amb la càmera a l’espatlla

• Actors no professionals 

• Problemes socials realas

• Localitzacions reals

• Llibertat en l'expressió de l’autor 

• Musica: (?)

 

Directors

Jean Rouch: Jean Rouch va néixer al 31 de maig de 1917 i va morir al 18 de febrer de 2004. Va ser un gran cineasta. Tanmateix va crear pel·lícules etnogràfiques (és una tècnica de investigació que estudia diferents cultures) i de docuficció ( combina el documental amb ficció). Unes de les seves obres més importants són “Les Maitres Fous” del 1955, “Dionysos” del 1984, “Moi, un noir” del 1958

 

Jean-Luc Godard: Jean-Luc Godard va néixer al 3 de desembre de 1930 i va ser un director franco-suis. Té un cinema vantguardista. Es caracteritza per ser un gran crític i per la seva poesía en les seves imatges. A més a més a guanyat tres premis: l’”Oso de oro”, “Premio Theodor W.Adorno” i un “Òscar honorífico”. Les seves obres més importants són: “Film socialisme” del 2010, “Week-end” 1967, “La Chinoise” del 1967…                              

 

Frederick Wiseman: Va néixer al 1935 i és un director de cinema documental. Al 2006 va guanyar el premi “George Polk Career”. Ell el que vol crear són pel·lícules dramàtiques. Les seves obres més importants són “Near Death” 1989, “Seraphita’s Diary” 1980, “La danse” 2009....

 

Michel Brault: Va néixer al 1928 i va morir al 2013. Va ser un cineasta guionista i director de cinema  canadenc. Les seves obres més importants són: “Les ordres” 1974, “Les noces de papier” 1989, “Mon amie Max”1994...

 

Películas

 

Crónica de un verano (1960)

La pel·lícula comença amb una discussió entre Rouch i Morin sobre si és possible actuar amb sinceritat davant de les càmeres, qüestionant al cinema documental. Així, un grup de persones són dirigides pels cineastes per discutir temes sobre la societat francesa i la felicitat en la classe obrera, obtenint com a projecte final un conjunt de "veritats" que, més tard, quan es exhibida davant els seus protagonistes, serà jutjat.

 

Bajo el sol de Roma (1948)

Narra el trànsit de la joventut a la maduresa en un grup de joves durant el fi de l'etapa feixista i el començament de l'ocupació.

https://www.youtube.com/watch?v=uQ_oeIkxST4

 

Jazz on a summer’s day (1959)

Documental que mostra a grans llegendes de la música jazz i gospel, que es van reunir en un mateix escenari en ocasió del festival de Jazz de Newport de 1958.

https://www.youtube.com/watch?v=fMLtnskACQg

Altres Presentacions

 

Avantguardes estadounidenses (Janna Abril, Marta Balletbó, Susanna Alonso i Paula Garcia)

 

Característiques

• Idees clares.

• Anticomercial.

• Cinema psicològic.

• En contra dels valors estètics i socials de l’època.

• Busca originalitat, novetat i polèmica a través de nous gèneres i formats.

• Llibertat compositiva i interpretativa.
  Presenta preguntes sense resposta.

 

Artistes

• MAYA DEREN, Abril 29, 1917 – Octubre 13, 1961

• DENNIS LEE HOPPER 17 de maig de 1936 - 29 de maig de 2010) 

 

Nouvelle Vague (Sara Ariza, Gemma Aymeric i Aina Altimira)

Directors destacats:

Els principals directors de la nouvelle Vague son:

• Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)

• Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)

• Louis Malle.

• Jacques Rivette.

• François Truffaut (creador de la nouvelle vague)

• Roger Vadim.

 

Pelis destacades:

Los 400 golpes - François truffault.

Primer llargmetratge de Francois Truffaut. On relata la història d'un alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns pares negligents. Tot això fa que acabi per convertir-se en un criminal.

 

Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda

És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès, va ser el segon treball d'Agnes Vardà, pionera del cinema feminista a Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand) francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves proves de càncer.

Característiques generals

-> És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu. 

-> En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa  i ho van fer a través de: Blanc i negre

 -> Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era     indirecta i rebotada per generar un ambient realista. 

-> Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les càmeres professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències llargues

-> Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.

-> Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un  doblatge a postproducció. 

-> Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París. 

-> Moments de improvització de rodatge i dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot. 

-> Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals. Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves. 

-> Aquest cinema va fer un canvi al món del cinema, va donar una alternativa estética, de manera de produir i de contingut al món de les pel·lícules. Va canviar la percepció de la realitat a través del cinema, va ser un cinema molt més expressiu que representatiu.

 

Cinema d’autor (Agata, Marta, Ainoa i Laia)

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES 

 

• El director té un paper fundamental.

• Normalment en un guió propi; permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules. 

• Plasma la seva visió particular, fa una crítica a altres obres o temes molt utilitzats en els mitjans de comunicació. 

• Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica.

• Aquests films solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral …

• Es trenca amb la costum d’un final feliç 

• Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees

• Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic..

• Barreja de gèneres

• Ús de les noves músiques: jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.  

 

OBRES I DIRECTORS DESTACATS 

François Truffaut

• El primer a parlar del cinema d'autor va ser François Truffaut, qui en 1954, amb tan sols 22 anys, va escriure un article a la revista Arts a prop d'aquest tema. 

• Ell estava fart de veure com es menyspreava als directors, i els productors feien i desfeien a plaer. 

• Per Truffaut els directors eren els responsables últims de la pel·lícula, i d'ells havia de dependre fins al més mínim aspecte. Va establir la qual va cridar "política d'autor", per la qual s'entenia que els autors -aquells grans directors que deixen la seva signatura personal en cada pel·lícula- mereixen un "màxim respecte", i la seva obra, com a visió subjectiva de la vida , està fora de tota crítica. Així doncs, per Truffaut totes i cadascuna de les pel·lícules dels que ell considerava grans autors (com Jean Renoir, Luis Buñuel o d'Alfred Hitchcock) són obres d'art.

 

Cinema rus i soviètic

El cinema rus i soviètic va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu.  Entre febrer i octubre de 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa.  Els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit, la misèria i l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista i a favor de firmar la pau i retirar-se de la I Guerra Mundial.

​

 La pel·lícula d'Eisenstein El cuirassat Potemkin (1925), que posa en imatges la Revolució russa de 1905, figura sempre al primer rang del panteó dels historiadors del cinema.

El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.

​

​

Revolució Russa:

​

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.

​

Causes polítiques:

​

El poble rus odiava el règim autoritari del tsar Nicolau II, membre de la dinastia dels Romànov. Les baixes que els russos van patir durant la Primera Guerra Mundial van debilitar encara més la imatge del tsar i va dur al descontentament de la massa social, desmoralitzada i en situació d'una profunda crisi. El règim despòtic del tsar es trobava antiquat, encara que ell no se n'adonava. Això va provocar tensions dins de la classe baixa rural que va desembocar en altercats i revoltes. Econòmicament, la inflació i la fam per tot Rússia va contribuir així mateix a la revolució.

​

​

Causes econòmiques:

​

Les causes econòmiques de la Revolució Russa s'atribueixen en gran manera a la mala gestió del tsar, sumada a la Primera Guerra Mundial. Més de quinze milions d'homes es van unir a l'exèrcit, que va deixar un nombre insuficient de treballadors a les fàbriques i les granges. El resultat va ser una escassetat generalitzada d'aliments i matèries primeres. Els obrers van haver de suportar terribles condicions de treball, incloent-hi jornades de dotze a catorze hores i baixos salaris. Es van desencadenar quantioses revoltes i vagues reivindicant millors condicions i millors salaris.

Els preus es van disparar a mesura que els béns essencials eren cada vegada més escassos. El 1917, la fam amenaçava a moltes de les grans ciutats. El fracàs de Nicolau a resoldre els problemes econòmics del seu país i la promesa del comunisme per aplacar la fam va compondre el nucli d'aquesta revolució.

​

Causes socials:

​

Les causes socials de la Revolució tenen l'origen en segles d'opressió del règim tsarista sobre les classes baixes, a més dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part de la pagesia, oprimit per les classes superiors i el mateix règim.

​

La situació social de la Rússia de Nicolau: una petita classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el tsar Alexandre II de Rússia va emancipar aquests camperols no per raons morals sinó perquè impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, aquesta nova llibertat va ser de caràcter limitat, atès que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern va elaborar noves lleis que els atorgaven petites parcel·les de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls va cedir va ser insuficient, de manera que es van desencadenar enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial només va augmentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'articles de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i vagues. A més a més, com que es necessitaven molts treballadors a les fàbriques, els pagesos van emigrar a les ciutats, que aviat es van veure superpoblades, vivint sota condicions que ràpidament van empitjorar. la situació social de la Rússia de Nicolau: una petita classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. El 1861, el tsar Alexandre II de Rússia va emancipar aquests camperols no per raons morals sinó perquè impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, aquesta nova llibertat va ser de caràcter limitat, atès que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern va elaborar noves lleis que els atorgaven petites parcel·les de treball. Tot i això, la quantitat de terra que se'ls va cedir va ser insuficient, de manera que es van desencadenar enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial només va augmentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'articles de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i vagues. A més a més, com que es necessitaven molts treballadors a les fàbriques, els pagesos van emigrar a les ciutats, que aviat es van veure superpoblades, vivint sota condicions que ràpidament van empitjorar.

​

El 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

​​​​

Directors importants:

 

Serguei Eizenshtéin (22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948), va ser un director de cinema i teatre soviètic d'origen jueu. La seva innovadora tècnica de muntatge va servir d'inspiració per al cinema posterior.

• És fonamental la seva aportació teòrica, com la seva hipòtesi sobre el «muntatge d'atraccions», on postula l'ocupació en el cinema de tècniques provinents del circ i del music-hall.

• El montaje es para él: «Una idea que surge de la colisión dialéctica entre otras dos, independientes la una de la otra». Este método le permitirá partir de elementos físicos representables para visualizar conceptos e ideas de complicada representación.

• El moviment està determinat per l'acció i pel muntatge.

• El protagonista en les seves obres és la massa, el poble.

Octubre (1928)

 

Andrei Arsénievich Tarkovski (Zavrazhie, Província d'Ivànovo 4 d'abril de 1932-París, 29 de desembre de 1986) va ser un director de cinema, actor i escriptor soviètic. És considerat un dels més importants i influents autors del cinema rus en temps de la Unió Soviètica i un dels més grans de la història del cinema. 

•  

El mirall (Zerkalo) (Зеркало) (1975).

 

Dziga Vertov (Polònia, 2 de gener de 1896 - Moscou 12 de febrer de 1954), director de cinema avantguardista soviètic, autor d'obres experimentals, com El home de la càmera, que van revolucionar el gènere documental.

•  

1918-1919 - Cinema-Setmana (Кинонеделя - Kinonedelia): 43 noticiaris

 

Cinema surrealisme

El cinema surrealista és aquell al qual s'apliquen els conceptes i tècniques pròpies del Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 al voltant de la personalitat del poeta André Breton.

 

El surrealisme va ser un «moviment literari i artístic que busca transcendir el real a partir de l'impuls psíquic de l'imaginari i l'irracional», que el seu primer manifest va ser signat per André Breton en 1924. Es considera el seu antecedent immediat, el dadaisme, com a oposició a la raó positivista i rebel·lió contra les convencions literàries burgeses. Els escrits surrealistes pretenien expressar la veritat mitjançant l'anomenada escriptura automàtica, que omet les correccions racionals. Els escrits surrealistes es basen en la utilització d'imatges per a l'expressió d'emocions. En la pintura, va tenir el seu element més popular a Salvador Dalí.

 

Context històric

És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat.Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.

Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial.

En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular.

Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i la electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)

Característiques

​

• Provinent de la poesia i de les arts plàstiques

• De caràcter cubista i dadaista.

• Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'anti-feixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.

• Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).

• Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents.

Objectius: Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.

 

Guió: Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.

​

Personatges: Els capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.

​

Tècniques de gravació:

-Recorrent als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències.

-Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes.

-La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.

​

Música:

HANNS EISLER

anna blume

André souris

Películes:

​

És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a la Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.

BALLET MÉCANIQUE

un chien andalou

​

Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. 

Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare. 

El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.

 

Actors i actrius:

Simone Mareuil (1903-1954)

Va ser una actriu francesa que va començar la seva trajectòria artística a teatres i cabarets, desenvolupant aixi la major part d'ella en el període d'entreguerres. Va participar en més de 20 pel·lícules i cortometratges com ''El perro andaluz''

Conrad Veidt (1893-1943)

Va ser un dels actors més importants durant el període d'entreguerres. Era conegut com ''el demoni de la pantalla''. Destaca pel seu paper en la pel·lícula surrealista ''El gabinete del doctor Caligari''.