Alopez
Mientras dure la Guerra
Director:
Guionista:
​
Duració: 107 minuts.
Estrena: 27/09/2019.
Gènere: Drama i cinema històric.
Format de pel·lícula: DVD.
Argument:
Ens situem en la Segona Guerra Mundial i a Espanya la guerra civil. Miguel de Unamuno és un vell escritor, que era conegut pels seus llibres i articles. Actualment no vol formar part de la guerra ja que té por i es manté neutral, encara que molta gent del seu voltant defensa les idees republicanes o les que afavoreixen als obrers. En l'altre banda tenim a Franco, dictador d'Espanya i amic de Hitler, que és triat per ser el generalíssim tot i que sembla ser manat per un general. Franco coneix a l'escritor i li demana que participi en un manifest. Ell accepta però observant la situació (gent empresonada, assassinades...) canvia el seu discurs per un altre que critica al general i els seus ideals. Finalment ell és salvat per la dóna de Franco.
​
Recursos visuals: En aquesta pel·lícula utilitzen molts plans com per exemple el general per mostrar els soldats. O el primer pla quan ensenyen la cara del general que no té ull, tanmateix plans sencers que mostren un o més personatges.
Escenografia:
Vestuari: De vestuaris podem destacar l'uniforme dels soldats, roba elegant i roba més per a gent de classe baixa, tot pensat per l'época de la guerra civil (potser de rics).
Escenaris: Els escenaris que apareixen més són el poble on viu l'Unamuno i les bases dels militars o els cuartles
​
Banda sonora:
Llum:
Opinió Personal:
​
TV3: Planta baixa i instal·lacions
El 12 de Desembre vam tindre la oportunitat d'anar als estudis de TV3. Una gran cadena de televisió de Catalunya on hi podem trobar els canals: TV3, Super3, Esport3, 3/24 i 33.
Tot l'estudi de TV3 es dividia en tres grans edificis més els cotxes i furgonetes mòvils que dins d'aquest hi podiem trobar càmeres i també pantalles de control. Nosaltres vam poder visitar l'edifici on podiem trobar diferents platòs, els camerins i una sala on construien tot l'atrezzo com per exemple la casa dels Supers que justament la vam veure desmontada.
​
Tanmateix vam veure diferents platòs com el de "Que està pasant" que em va semblar molt impressionant i interessant. Allà em vaig adonar que el platò si el comparaves amb la televisió, el platò real era més petit. L'efecte d'agrandir en la televisió s'aconseguia gràcies a les parets que tenien forma corba i la pantalla del darrere que la seva funció era donar profunditat. En aquest platò em vaig adonar de tots els focos i llums que hi havien. Aquests servien per no crear cap tipus d'ombres i així el presentador/actor no es distreia, a més a més que els hi donava color.
Seguidament vam veure el platò de "Tot es mou" i vam tindre la gran sort de que totes les pantalles i l'atrezzo estaven enchegades. Aquí ens van explicar un tipus de càmera que es diu telepuntador. Aquest tipus de càmeres serveixen perque els presentadors poguin llegir el que han de dir.
De la mateixa manera vam anar a veure el platò més gran de TV3, on fins i tot un any es va gravar "la Marató de TV3. Aquest platò era molt gran hi es podien gravar diferents programes alhora. Quan vam entrar estaven fent un programa de cuina i es quan ens vam adonar que la televisió és molt enganyosa. Mentres que grababen el programa darrere d'aquesta falsacuina hi podiem trobar un altre cuina gegant on uns quants cuiners estaven preparant el menjar que ensenyaven a la televisió.
Finalment vam tindre l'oportunitat de veure un programa en directe anomenat "Planta Baixa". Aquest programa era semblant a un noticiari que tractava sobre temes de l'actualitat com les joguines i el masclisme, política, incendis... Personalment em va semblar molt interessant veure tota l'organització, càmeres, persones... que es necessiten en la gravació d'un programa.
​
En conclusió aquesta visita em va agradar moltíssim i crec que ha sigut molt aprofitosa ja que tot i que ja he estat en els estudis de TV3 dues vegades sempre que vaig acabo aprenent moltes coses diferents sobre el món de la televisió.
​
Panoràmic
El divendres 25 d'Octubre vam anar a veure una exposició anomenada "Panoràmic" que tractava sobre el cinema i el tema d'aquest any era la lluna per tant l'exposició relacionaba la lluna i el cinema.
Primer de tot ens van deixar temps lliure i vam aprofitar per veure la primera sala (era de les més grans) on vam poder veure molts cartells de cinema on apareixia la lluna, com per exemple: "La novia cadáver", "Nosferatu", "Viaje a la luna"... Tanmateix aquí hi havien diferents llibres amb fotografies molt antigues de la lluna. Quan vam acabar de veure aquesta sala ens vam dirigir a una altre instal·lació on hi havia una exposició que es deia " The Afronauts" que tractava sobre una escola africana que havia planejat d'anar a la lluna, finalment no van poder anar-hi. Tot i això aquesta instal·lació em va agradar molt ja que em semblava inetressant i bonic el vestuari que utilitzaria aquesta cultura per arribar a la lluna.
​
Seguidament vam anar a veure l'exposició de Marcel·lí Antúnez i vam tindre la sort de poder conèixer aquest artista tan conegut i important ja que ens va fer de guia. Aquesta és la part de la visita que em va semblar més interessant ja que tot era molt estrany. Primer de tot ens va fer una petita introducció amb un vídeo sobre el cosmos. Seguidament vam veure un petit fragment d'una de les seves pel·lícules mudes que tractava sobre un home de poble que volia anar a la lluna. Després d'això ens va ensenyar una mena d'extraterrestre que es deia "Sel·lenita i quan el vam veure vam pujar per les escales per veure la seguent obra que barrejava la tecnologia juntament amb l'art. A continuació la seguent obra també era com l'anterior (o sigui, que barrejava tecnologia i art) i tractava sobre un vídeo interactiu on tu en una màquina cridaves i sorties en el vídeo. L'última obra d'aquesta instal·lació també era molt estranya i tanmateix com en l'altre havies d'interactuar.
A continuació vam anar cap a un atre sala on ens van posar un vídeo que parlava sobre si de veritat l'home havia anat a la lluna. Després d'aquest vídeo vam debatir aquest tema ja que era interessant i causava bastant polèmica.
Finalment vam acabar aquesta visita tornant a la primera sala on ens van ensenyar una exposició sobre l'evolució de la lluna amb el pas del temps amb fotografies.
En conclusió em va agradar aquesta visita ja que la vaig trobar molt interessant a més a més tenint la sort de conèixer en Marcel·lí Antúnez.
​
Anàlisi d'una obra: L'obra que més em va cridar l'atenció i em va agradar va ser el vídeo on tu hi podies interactuar, d'en Marcel·lí Antúnez. En una pantalla hi podiem veure com un escenari amb uns personatges. En la pantalla de cop i volta et sortia una senyal i es quan tu havies d'nteractuar a partir d'una capsa que hi havia al costat d'aquesta pantalla. Quan posaves el cap dins d'aquesta capsa i obries la boca o cridaves reaccionava i en la pantalla sortia la teva cara en un d'aquells personatges.
​
Yesterday
Director : Danny Boyle
Guionista: Richard Curtis
Duració: 116 min.
​Estrena: 28 de junio de 2019
​Gènere: Comèdia, fantàstic, romanç, musical i comèdia romàntica
​Format de la pel·lícula: DVD
​
Danny Boyle: Aquest director de cinema va néixer a Anglaterra al 1956. És conegut per pel·lícules com: "Trainspotting", "28 Days Later", "Sunshine"... i a més a més va guanyar un Oscar per millor director.
Va estudiar en la Universitat Bangor i seguidament va treballar en la televisió britànica i en el teatre. La seva primera obra va ser "Tumba abierta". Després va voler tindre èxit en el cinema de Hollywood però malahuradament va fracasar. A continuació va intentar un cinema més personal amb les pel·lícules "Sunshine", "Millones" i "Slumdog Millionaire" i va sortir exitòs.
​
Himesh Patel: Himesh Patel és un actor britànic que va néixer al 1990. És molt conegut per ser actor d'una serie molt extosa britànica anomenada "EastEnders". En la pel·lícula Yesterday ell es en Jack Malik.
​
Lily James: Lily James és una actriu britànica que va néixer al 1989. És coneguda per fer el paper de Lady Rose MacClare en "Downton Abbey" i "Ella a Cinderella".
​
Argument:
Yesterday tracta sobre un noi que es diu Jack Malik, ell es dedica en el món de la música però tot i que té bona veu no aconsegueix triunfar. Un dia Jack Malik pateix un accident i quan es desperta s'adona que la gent a oblidat als "Beatles" (com si mai haguessin existit) . És llavors quan decideix cantar les seves cançons. Així és com aconsegueix ser famòs. Enacara que ja té el que volia no està feliç perque s'adona que ja no està amb la seva estimada (era la manàger) així que finalment després de tot deixa la companyia ,en la cual estava i triunfava, per poder estar amb la seva noia.
​
Recursos visuals:
En aquesta obra em podem veure molts plans diferents enacar que destaca el primer pla (quan parlen els actors).
​
Escenografia:
Escenari: Em podem destacar els escenaris on actúa en Jack Malik, els dos estudis de gravació del disc, l'aeroport, la casa dels personatges pricipals i la dels pares d'en Jack Malik on hi surt un piano...
Vestuaris: El vestuaris que porten els personatges és ben simple. Porten roba actual.
​
Banda sonora: Obviament la banda sonora són les cançons més conegudes dels "Beatles" com "Yellow Submarine" o "Imagine".
Llum: Molts dels espais són oberts per tant hi ha molta llum natural.
​
Abans d'explicar la meva opinió personal m'agradaria parlar dels estereotips:
El noi finalment ho deixara tot per amor.
La noia no es vol declarar tot i que s'agraden mutuament.
La gent de les discografies famoses només busquen diners.
​
Opinió personal:
Jo crec que és una pel·lícula molt interessant i original però tot i això jo crec que no representa força bé la músia dels "Beatles". Opino que s'han centrat massa en l'història d'amor i no pas en aquest grup tan famòs i si volien fer un homenatge als "Beatles" potser hauria sigut millor fer una pel·lícula biogràfica estil "Bohemian Rhapsody). Encara això és una obra que tothom em pot gaudir i la recomano, no com a "pel·lícula dels Beatles" sinó com a pel·lícula d'amor.
​
No em va fer Brossa
Aquesta activitat va començar amb una petita explicació del artista Joan Brossa. També la component del duet Cabosanroque ens va ensenyar una instal·lació creada per ells relacionada amb Brossa però a la vegada no semblant. En aquesta instal·lació i podiem trobar uns quants objectes col·locats d'una manera especial i sons
​
Museu de Granollers
En aquesta exposició anomenada ''Utopíes persistents'' ens van ensenyar una nova manera de veure l'art. En primer lloc vam tindre que deixar un objecte imprescindible per nosaltres en una taula, seguidament alguns vuluntaris van escriure el perque per a ells era important aquell objecte. Finalment, un grup de quatre persones va tindre que transformar aquella obra d'art en un altre. Va ser una experiència extranya però alhora molt bonica i emocionant. També vam entendre que era l'art en moviment, amb petites accions que la gent avui en dia pot fer.
En la segona part d'aquesta sortida ens van dividir en dos grups. Jo en la primera part vaig tindre que quedar-me a dalt fent un mural sobre com em de observar una obra d'art a través de l'experiència, la realitat i la representació. Després vaig tindre que baixar i fer l'anàlisi d'una obra. Vaig triar una obra i la vaig analitzar. Tractava sobre un jove suposo d'origen texà pel seu barret i entorn. En aquest quadre hi havien alguns objectes en comú com el blat de moro, cereals... Aquesta obra estava composta per quatre quadres i en cada un representava una emoció. A més ens vam donar conte que el quadre de dalt a l'esquerre i el d'abaix a la dreta eren molt semblants.
​
Teatre de Granollers
El 5 d' Octubre vam anar al museu de Granollers per veure l'obra de teatre ''el pes del plom''. Personalment em va agradar molt ja que tracta sobre un tema molt important avui en dia. Moltes persones estan morint per culpa de les armes ja que paÏsos amb més diners en venen les armes a d'altres i aquests diners es podrien reservar per l'educació o sanitat. Això em va fer pensar que fa poc en les notícies va sortir que Espanya va vendre armament a Arabia Saudi un paÏs que atacava a una altre més pobre, va morir molta gent inocent.
Ara concretament m'agradaria parlar de la història dels personatges o dels actors. Crec que els actors ho van fer molt bé ja que s'entenia perfectament els canvis de temps, moments agressius, tristos... I la història estava molt bé desenvolupada perque explicava tot el que calia i t'ensenyava coses com per example jo no sabia que encara hi havien mines no desactvades i que la gent mort per això de fa anys.
​
MEAM
Vam anar al Museu Europeu d'Art Modern. La sortida consistia en tres parts. A la primera part ens van ensenyar moltes obres realistes i hiperalistes. A més a més en algunes ens explicaven la tècnica o el material utilitzat i la seva història. Seguidament ens van ensenyar una exposició d'art realista japonés i els autors més destacables. Finalment vam tindre temps lliure per poder dibuixar en el museu i després vam anar a la Catedral, també a dibuixar-la.
La veritat és que aquesta sortida al MEAM em va semblar màgica. Les obres eren tan espectaculars que et quedavas amb la boca oberta. També l'exposició japonesa em va encantar sobretot dues obres que desde el principi em van cridar l'atenció. Eren obres pictòriques molt realistes que barrejaven la figura humana amb un element de l'anime, en aquest cas de l'anime "Evangelion." La tercera part al principi no em va agradar gaire perque no sabía que dibuixar però quan per fi em vaig posar el temps em va passar volant.
​
Parlem d'art
El 18 d'Octubre vam anar al Museu Nacional d' Art de Catalunya. Primer de tot ens van fer entrar a una sala i vam tindre que comparar dues obres: la mort de Cleòpatra amb la de Lucrècia de Demià Campeny. Entre tots vam arribar a la conclusió que Cleòpatra havia tingut una mort tranquila, vida de rica, luxes... en canvi la Lucrècia havia mort d'una manera molt agressiva i havia tingut una vida més trista que la Cleòpatra. A continuació vam anar a una sala on hi podíem trobar una quadre sobre una senyora que escribia poesia. Creiem que el quadre era feminista perque la dona estava com dien: "sóc una dona i he escrit un llibre", ja que en aquells temps a les dones no les deixaven escriure i eren molt masclistes.Aquí vam tindre que fer un meme sore el feminisme. Finalment l'ultima obra que vam veure era un quadre sobre una noia gitana que mostrava el seu cos. Moltes persones i familiars la van jutgar i despreciar per ensenyar el cos. En aquesta activitat vam fer un debat: hi havia gent que feia de defensora de la noia i l'altre part de la classe estaven en contra de que ensenyes el seu cos.
Personalment em va agradar la sortida però trobo que podríem fer més obres en més poc temps ja que només em vam poder gaudir-ne tres. Tot i això el museu era molt bonic i tornaria a anar'hi amb més temps i sense preses.
​
​