Artistes

​

Joseph Beuys

Arttista  escultor mostra en gran interés cap a la natura.  Per a Beuys cada home és un artista, i entre tots junts podem donar una altra forma al món.
Es dedica a la interacció artística d’àmbit social, realitzant «Networks» vinculats a temes mediambientals,
a mode de xarxes mundials amb màximes connexions (NET ART). Crea entorns dintercanvi d’opinió on
critica els mass-media.
Va fer la primera videoconferència via satèl·lit oberta, en un espai públic als 90’s.
També als 90’s realitza un projecte d’internet «El forat d’Ozó», tractat com a una escultura global. Àngela
Merkel que era ministra de medi ambient a Alemania no en va fer cap cas.
Des del 2007 treballa en els «World Climate Refugee Camps» a diferents espais públics, buscant màxima
repercussió social.
Per a Hack, «Only Art will stop climate change».
Els últims 50 anys aquest tipus de projectes s’han donat fora dels museus, però l’amenaça actual està
forjant una ètica de la responsabilitat més enllà de l’estètica.

​

MARK DION (Amèrica), Naturalista Romàntic de mirada irònica, que fa de científic, biòleg, arqueòleg...
Per a ell la natura no és només dels científics. Fa ús d’INSTAL·LACIONS amb hàbitats, diorames... que
qüestionen el nostre lloc a la natura i criticant el capitalisme, la industrialització i el colonialisme per
l’amenaça natural que representen.

Recull objectes i els diposita en forma de jaciment arqueològic per evidenciar que mai abans havíem
deixat tantes restes arqueològiques. També té una exposició en un zoo sobre la distribució mundial avui
en dia dels ocells exòtics a arrel del comerç d’ocells des del s. XVI, té diversos jardins-obres d’art,
sempre amb una mirada poètica.

​

HERMANN JOSEF HACK (Alemania), Activista polític amb projectes participatius. Deixeble de Joseph
Beuys.

​

Barbara Held interpreta Chalkboard de Christian Marclay 

Barbara Held és una artista, flautista i compositora resident a Barcelona. La seva pràctica de músic amb formació clàssica dóna prioritat a tota una vida de col·laboració, de treball interdisciplinari en relació amb altres artistes. Coneguda per la seva subtil exploració del material sonor, crea un treball sonor sensible i enfocat que exposa el detall de l'espai físic de l'escolta així com una gran atenció a com escoltem els cossos que es mouen a través del món.

Barbara va interpretar el 18 de setembre una tria d’obres de Chalkboard de Christian Marclay.

​

Christian Marclay nascut l'11 de gener de 1955 és un artista visual i compositor. Té la nacionalitat nord-americana i la suïssa. Marclay és autor d’un ampli corpus que explora la relació entre el so i la visió, en especial les múltiples maneres en què el so es pot manifestar visualment. Com ha dit el mateix artista, «la música travessa gairebé tot el que faig.»

​

Comic on drums 

Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant. 

L’any 2002 es trasllada a barcelona, on es fa crítica d’art i escriu i dibuixa diverses tires còmiques d’art contemporani.

Com a comissària, els seus projectes són de temes com la cultura popular, l’Outsider art (l'art creat fora dels límits de la cultura oficial,per exemple art fet per malalts psiquiàtrics) l’anàlisi de la imatge audiovisual, etc.

En l’àmbit del còmic, dirigeix el màster d’il·lustració i còmic de l’escola Elisava de Barcelona, i també realitza diferents sèries de còmics.

Va ser baterista i va tocar en un grup de punk rock anomenat Crapulesque durant 8 anys, del 2008 al 2015, i actualment ha fet un projecte musical experimental en el qual interpreta pàgines i narratives del còmic amb percussió: 

El treball de Mery Cuesta com a crítica, comissària i docent en relació amb el còmic té una motivació experimental. Els seus interessos giren al voltant de la reflexió sobre els formats expositius del còmic, i també la seva traducció a d’altres llenguatges com ara el ritme o el llenguatge tàctil, tal com va posar en pràctica en el comissariat del Pavelló Català a la Biennal de Venècia 2017.

Totes aquestes temptatives de creuar el còmic amb formes de producció i lectura atípiques formen part d’una línia de recerca sobre la naturalesa del llenguatge del còmic que parteix de l’experiència, més que no pas de la teoria.

​

Un món paral·lel

Andres Galeano:
Va neixer al 1979 a pereira, risaralda colombia, es l’autor dels llibres “Besos de sal” i “Debajo de los dias”
En aquest projecte cerca els errors generats en les transicions dels panorames, unes anomalies que delaten el caràcter virtual de la representació.
 

Shasha R gregor:
Es una cientifica que li encanta l’art o una artista que s’inspira en la ciencia?
li encanta presentarse aixi, va neixer al 1970 a Barcelona
En aquest projecte, Sasha R. Gregor realitza el viatge que va fer Darwin entre el 1831 i el 1836 al voltant del planeta a bord del Beagle.
 

Albert Gusí:
Va neixer el 1970 en castellbisbal, Valles occidental.
Unes de les seves obres mes famoses son “Objectiu Medacorba” i “simulacio d’una fumarola al volcà”
En aquest projecte, vol explicar els errors del sistema automatitzat que difumina la cara de la gent i de molts cartells publicitaris, de aquesta manera, manifesta que els algoritmes estan malament i no detecten be les coses.
 

Roberto Feijoo:
Va neixer a Orense i va residir en Alemanya per anar a la universitat de Hannover
Alguns de els seus treballs son “landscapes to”, “berlin alexanderplatz”, “border&line”. En aquest projecte, fa un recorregut visual del paisatge urbà de Berlín i obté “instantànies” ben convincents que ens parlen de versemblança, autoria, propietat i control social.

​

Jonay PMatos:
Va neixer el 1981 a Gran Canaria
Alguna de les seves obres es “Punzón Óseo”,
El que fa en aquest projecte es tilitzar l'app de Streetview i jugar amb els errors per aconseguir crear nous espais ficticis i incoherents en l'univers de Googlemaps
 

David Mayo:
Va neixer al 1979 a España
La exposicio principal es aquesta, es a dir, la de un mon paral·lel
El que fa en aquest projecte es posar elements extemporanis creant a vegades alguna dimensió estranya, quasi surrealista.
 

Alberto Salván:
Va neixer al 1979 a Madrid
Algunes de les seves exposicions son “cars and houses”, “bushes” i “portraits”
El seu treball en aquest projecte es fer un homenatge paròdic al llibre de culte Uncommon Places de Stephen Shore revisitant els llocs fotografiats pel mestre nord-americà.
 

Mario Santamaria:
Va neixer al 1949 a Buenos aires. Argentina
Algunes de les seves obres son “Huellas microscópicas y Memorias de laboratorio”, “Uno, Once y Nosotros” i “Los sueños de Galileo”
El seu treball en aquest projecte es mostrarnos els “autoretrats” de la càmera de Google Street View al digitalitzar els principals museus del món.
 

Txema Salvans:
Va néixer al 1971 a Barcelona
Algunes de les seves obres son “My kingdom”, “The waiting game” i “Nice to meet you”
El seu treball en aquest projecte es sobre la prostitució de carrer es veu implementant per les geolocalitzacions de Google Street View.
 

Ruben Torras:
Va néixer al 1978 a Sant Vicenç de Montalt
Una de les seves obres es “the iconoclasts”
En el treball, ell fa una altra mena de paròdia i rememora paisatges mítics de pel·lícules com Easy Rider, Paris, Texas o Blow up, en què la carretera esdevé metàfora i escenari d’un viatge iniciàtic.
 

Barbara Traver:
Va néixer el 1992 a España
La seva obra principal és aquesta, és a dir, la de “un mon paral·lel”
El seu objectiu en el projecte es presentar per mitjà de Facebook un recorregut fictici pels Estats Units a partir de Google Street View.
 

Azahara Cerezo:
Va néixer el 1988 a Girona
Algunes de les seves obres son “Desrelocalitzant”, “Make Room” i “acto de presencia”
El seu objectiu en aquest projecte es  localitzar diferents escenaris amb missatges polítics en murs i superfícies captats per Google Street View en llocs rellevants de la Guerra Civil espanyola.

​

Joan Fontcuberta (Comissari)

Ell és caracteritza per el l’ús d’elements interactius amb la informàtica, on presenta diferents visions a través de la fotografía, com la crítica, ficticia o històriques. Per això, en aquesta exposició podem interactuar només amb un dispositiu electrònic a través de Google Street View, on podem “estar allà” virtualment. 

Va ser (i és) docent, artista i crític. De fet, va ser un professor invitat a la diverses institucions com la Universidad de Harvard y Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains.

​

IVAM al Caixaforum

Marcel Ducham
Va ser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Participa d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.

​

Josep Renau i Berenguer:

Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.

​

George Grosz 

 

Nació el 26 de julio de 1893 en Berlín. 

Cursó estudios de arte en la Academia de Dresde, en la Escuela de Artes y Oficios de Berlín y en la Academia Colarossi de París.

En 1920, con Wieland Herzfelde y John Heartfield, organizó la primera Exposición Dadaísta de Berlín.

Fue enjuiciado muchas veces por atentar contra la moral. Sus series de dibujos relacionados con las condiciones de vida en la Alemania posterior a la I Guerra Mundial aparecieron en las revistas Ecce homo (1923) y Das Gesicht der herrschenden Klasse (El rostro de la clase gobernante, 1921).

En Metrópolis (1916-1917, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, España), expone la locura que se había apoderado de la sociedad europea. Opositor del Nacionalsocialismo, fue uno de los primeros artistas en atacar a Adolf Hitler. En 1932 emigró a Estados Unidos y en 1938 obtuvo la nacionalidad estadounidense.

Hacia 1936 comenzó a pintar al óleo y realiza numerosos desnudos, naturalezas muertas y escenas callejeras. En vísperas de laII Guerra Mundial su pintura adquirió un tono desesperado.

Escribió su autobiografía Un pequeño sí y un gran no (1946). Miembro de la Academia de las Artes de Berlín oeste en 1958, volvió a su patria al año siguiente.

​

Man Ray (1870-1976)

Va ser un fotògraf, pintor, escultor i cineasta relacionat amb l’art modernista, el dadaisme i el surrealisme que va estudiar a l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York. 

Al 1917 va fundar amb Marcel Duchamp i Francis Picabia, el grup dada de Nova York. Va començar a utilizar diferents tècniques, com l’aerògraf sobre vidre, paper fotogràfic i altres superfícies. 

Després de traslladar-se a una petita colònia a Nova Jersey, es trasllada a París, al 1921, on va desarrollar rayogrames, imatges abstractes mitjançant la col·locació d’objectes sobre superficies sensibles a la llum. Va començar a fotografiar persones en lloc de pintar-les i va dedicar-s’hi a ser professor de fotografia a California, Estats Units. 

Va realitzar pel·lícules com L’etoile de mer (1928).

El seu art es caracteritza per la imaginació, sensibilitat i sentit de l’humor. Com a pioner del dada i del surrealisme, les seves obres sempre han sigut originals, irracionals, eròtiques i quasi sempre escandaloses. 

 

Andreu Alfaro Hernàndez i el seu fill Andrés Alfaro Hofmann

Va ser un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se'l considerava un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX.

Va ser un artista compromès amb la societat en què vivia. Els ideals de democràcia, llibertat, il·lustració, etc. apareixen sempre en les seves obres, com també apareixen les seves inquietuds nacionalistes.

Li agradava aplicar els seus coneixements geomètrics per crear obres abstractes. Les seves obres solen estar plenes de matisos, que juguen amb el mòdul, amb la sèrie, amb la llum i 

amb el color. es va definir com un artista minimalista, encara que tampoc a aquesta definició s'ajusta un art carregat de significat.

Les imatges eco
Isaki Lacuesta li exigeix alguna cosa més a qui observa, el seu objectiu és aconseguir que la gent es pregunti quina és la dosi de veritat que estan disposats a assumir. Per això, els seus microrelats toquen temes com els efectes d'una crisi devastadora en l'imaginari col·lectiu d'un país, les excavacions clandestines de fosses comunes d’una guerra civil o el trajecte que ha de recórrer una societat per abandonar la lluita armada. Però també toquen altres sentits com el sensorial, per veure què passa en un cervell quan se li donen estímuls emocionalment significatius o provar de recrear el viatge d'un nadó abans del part.És així com aquest cineasta transita entre el document, ficció, drama, comèdia, denúncia, veritat, etnografia, política, neurologia...

Isaki Lacuesta va néixer a Girona, l'any 1975. És director de cinema i guionista. Produeix documentals i videoinstal·lacions, tot això compaginat amb la docència (en la Universitat Pompeu Fabra i en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, entre altres).

Va estudiar Comunicació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.

​

Jorge Fuembuena:

“No fotografio perquè vulgui descriure la realitat sinó perquè intento descobrir. L'espai comença perquè mirem més enllà d'on estem, més enllà de nosaltres.

El que sempre m'atrau és la noció de paradoxa. Sempre m'ha interessat més com construïm nosaltres la realitat que la realitat en si mateixa. La fotografia em fa plantejar-me moltes coses sobre el què és real i el què no.

Opino que el com és normalment més important que el què, ja que indica una posició. Des cosa concreta, podem veure com funciona un món. Penso que la fotografia mostra l'aparença de les coses però no la tradueix. La mirada no suposa tan sols com veiem el món, sinó com ho comprenem.

Per a mi la fotografia parla d'idees, de capes semàntiques de significat que un inclou. Comparteixo els interrogants, la incertesa. Utilitzo la fotografia com a instrument per reflexionar sobre la naturalesa de l'ésser social i de l'ésser individual. Amb ella vam construir una visió sobre qui som. La voluntat és trobar correspondències emocionals, generar una horitzontalitat amb el món que s'està fotografiant, com afirma Serge Tisseron tenir una assimilació psíquica del món.

Tota observació conté l'observador, és a dir no hi ha una observació al marge del fotògraf. Tal com afirma Víctor Erice: Veure és deixar-se veure.”

​

Oscar Orengo:

Fotògraf nascut a Sant Sebastià i destacat per elaborar treballs relacionats amb el món dels directors de cinema, especialment espanyols i llatinoamericans. Una autèntica proesa que aconsegueix posar cara als principals creadors de la nostra història audiovisual.

 

 

 

             

 

 

​