Alopez
El còmic
Què és?
El còmic és un medi visual que ens ensenya una historieta d’un o més personatges. Es tracta d’una narració acompanyada amb il·lustracions que no es mouen. A vegades pot ser que el còmic sigui mut i no hi porti cap text.
Història del còmic
Els primers còmics podrien haver sortit de les coves primitivas anomenades pintures rupestres. Tanmateix els jeroglífics dels egipcis o morals amb tira i els retaules medievals també poden ser considerats còmics. Durant l'Imperi Romà feien com una mena de còmics amb una intenció satírica i protesta política. Seguidament hi van crear còmics religiosos que s'ensenyaven a l'escola i instruccions.
Tot i això realment l'aparició del còmic va sorgir al 1446 amb l'imprenta i amb la litografía al 1789.
Als Estats Units
Va aparèixer al segle XIX quan dos empresaris lluitaven per tenir el control de la premsa. Es deien William Randolph Hearst i Joseph Pulitzer. Hearst per intentar adelantar en aquesta lluita a l'altre empresari va incloure en la revista "World" petites vinyetas. Gràcies a l'èxit d'aquestes vinyetas al 1895 van incloure una secció sencera d'un còmic anomenat "The yellow kid". A continuació van publicar obres com "The captain and the kids" a la revista semanal American Humorist.
Durant al segle XX publicar còmics en revistes va ser molt popular i fins i tot en 1901 "Happy Hooligan" es va convertir en el primer còmic portat al cinema. Al 1915 Hearst va crear una editorial encarregada de produir i distribuir còmics anomenada Sindicato Kings Feature.
Llenguatge del còmic
S’organitza a través d’uns quadrats o espais que són les vinyetas.
El que diuen els personatges solen estar dins d’un fumet. El fumet canvia depenen que es vulgui transmetres.
Hi han onomatopeyas per poder representar els sorolls.
La cartela es la veu del narrador, s’ubica a la part superior de la vinyeta i té forma rectangular.
Depenen del to del personatge s’utilitza un tipus de lletra o un altre.
Japó
Els còmics tradicionals al Japó són anomenats mangas, que significa literalment dibuixos irresponsables. Aquests còmics van tenir molt d'èxit després de la Segona Guerra Mundial quan la gent necessitaba entreteniment per oblidar la guerra . EL pare d'aquests còmics es diu Osamu Tezuka que va crear un manga que es diu "l'illa nova del tresor" i va vendre uns 400.000 o 800.000 exemplars.
Com que només hi havia mangas infantils amb il·lustracions semblants a Disney, alguns autors van començar a crear mangas més realistes dirigit cap a un públic més madur. Aquests mangas els van anomenar gekiga i un dels autors que va destacar en aquest gènere va ser Sanpei Shirato. Al 1988 ,gràcies a l'anime Akira, els mangas es van començar a expandir internacionalment. Als Estats Units en la cadena NBC es van començar a emitir alguns animes infantils, mentres que a França va triunfar Mazinger Z i això va fer que encara s'expandis més cap altres paisos. Un gran autor important va ser Akira Toriyama creador de Dragon Ball i Dr. Slump.
Tipus de manga
Kodomo: Dirigit cap a nens petits.
Shonen: Dirigit cap a nois adolescents.
Shojo: Dirigit cap a noies adolescents.
Seinen: Dirigit cap a homes joves i adults.
Josei: Dirigit cap a dones joves i adultes.
Gèneres del manga
Nekketsu: Normalment son herois que donen molta importància a l'amistat i a superar-se a si mateix com per exemple One Piece.
Spokon: Manga d'esports com per exemple Inazuma Eleven.
Maho Shojo: Nois o noies que tenen algún objecte màgic com per exemple Sailor Moon.
Yuri: Història d'amor entre noies com per exepmle Kannazuki No Miko.
Yaoi: Història d'amor entre nois com per exemple Junjou Romatica.
Harem: Un grup de noies i un noi com a protagonista com per exemple Highscool DxD.
Mecha: Robots gegants tripulats per persones com per exemple Evangelion.
Ecchi: Contingut humorístic però amb un toc eròtic com per exemple School days.
Jidaimono: Ambientat en Japò feudal com per exemple Sengoku Bsara.
Gore: Contenen molta violència i molta sang i a vegades fan por com per exemple Higurashi no Naku Koro ni.
Llenguatge del manga:
Els mangas es llegeixen de dreta a esquerre i quan s'adapten a un altre idioma normalment continua sent així.
Bibliografia
https://www.laregion.es/articulo/xornal-escolar/historia-comic/20170215160916685498.html
El meu còmic
Pràctiques de dibuix del còmic
Durant la creació del meu còmic vaig tindre que canviar d'idea moltíssimes vegades. Aquestes són algunes de les idees que no vaig triar:
- La primera idea que tenia era fer un còmic sobre com es va formar el meu grup de música però versionat. Malhauradament era massa llarg per recrear-ho.
- La segona era versionar una cançó anomenada "The truth untold" que tracta sobre una llegenda italiana que parla sobre que potser quan vols confesar-te o demanar perdò a alguna persona potser després serà massa tard.
Idea final
Finalment em vaig decidir a fer una història sobre com encara que perdem a persones altres apareixeran.
Storyline: Una noia es troba pèrduda en el seu món d'inseguretats ja que ha perdut a una persona important però apareixerà una altre i es donara compta de que no està sola.
Gènere: Drama i amistad.
Argument: Una noia pateix una pèrdua molt important i això provocarà la seva tristesa, tancant-se en un món d'angoixa, por, inseguretats... Tot i això no es trobarà sola.
Tipologia: La il·lustració té molta influència manga ja que és en blanc i negre i el presonatges és d'aquest estil. El blnac i negre està realitzat amb punta fines de diferents colors.
Metàforas:
- Fil vermell: Es una metàfora sobre las personas per això al principi hi surt un fil però va desapareixent, encara això al final hi ha un fil vermell ja que representa la arribada d'una nova persona. Per tant té un final feliç.
- Bosc: Representa el món, d'inseguretats, por, tristesa... en el que es tanca la nostra protagonista després de perdre una persona.
- Monstre: El monstre és una representació d'ella mateixa. ("el pitjor enemic som nosaltres mateixos")
