Off | Misitio

MNAC visita a tres exposicions temporals

Treball previ:

Oriol Maspons:

Va néixer al 1928 amb una família burgesa i va morir al 2013.

Oriol Maspons va ser molt important per la fotografia espanyola en la dècada de 1950 i 1960. En el 1951 Maspons va estudiar en l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Al 1955 es va anar cap a París on va aconseguir fer moltes de les seves fotografies. Quan va tornar a Barcelona ja era profesional i va treballar amb Julio Ubiña. Va fer reportatges, retrat i publicitat. També va treballar a revistes molt importants. A més a més va ser mestra d’Isabel Steva Hernàndez.

Context històric:

Problemes socials i polítics.

Influencies primeres Avantguardes.

Fotogrfia i vídeo.

Consumisme desenfrenat.

Comunicacions i tecnologies.

1925-1950: Gran depresió del 1929, Hitler arriba al poder, Segona Guerra Mundial, s’estableix l’Estat d’Israel.

1950-1975: Crisis dels Míssils, l’home arriba a la lluna.

1975-2000: Apareix el sida, caiguda del mur de Berlín, desintegració de la URSS, es crea l’unió Europea, es crea el banc mundial, es crea el fons monetari, es crea l’organització mundial del comerç.

2000: Atentat a las Torres Bessones, Michelle Bachelet es converteix en la primera presidente de Xile, Barack Obama es converteix en president de EE.UU, terratrèmol del 8,8 en Xile.

El Víbora:

Va néixer al 1979 i es una revista d’historietas espanyoles. Són còmics alternatius.

L’exposició del MNAC d’El Víbora es un homenatge, quan es va complir 40 anys de la publicació del primer número del “comix” que va marcar la dècada dels 80 i els 90.

En l’exposició es mostra els inicis de la democràcia, quan Barcelona va ser molt important per la cultura underground. El Víbora està en contra d’un ordre d’estètica convencional i establert. Els seus personatges són marginals i voldran alterar l’ordre social o fins i tot destruir l’estabilitat política.

Context històric:

Tot canvia i és nou: Música, cinema, política...

2000: Atentat a las Torres Bessones, Michelle Bachelet es converteix en la primera president de Xile, Barack Obama es converteix en president de EE.UU, terratrèmol del 8,8 en Xile.

Antoni Fabrés:

Va néixer al 1854 i va morir al 1938.

Aquesta exposició està dedicada a un pintor català que quan era viu va tindré un gran èxit però el pas del temps ha fet que s’anés oblidant.

Antoni Fabrés va destacar per ser un gran pintor i escultor. Amb 21 anys va poder anar a Roma que en aquella época era destí dels artistes. Allà es va dedicar al dibuix, la pintura i l’aquarel·la.

Fabrés va pintar típics de la década dels 80 i 90 del s.XIX també temas de mosqueters i espadachins. Es caracteritza pel seu realisme i naturalisme amb una mirada crítica a la societat. Era molt bon retratista. Va voler investigar més sobre la llum als quadres i això va fer que alguns dels seus quadres fossin hiperrealistes.

Context històric:

Economia de la revolució industrial.

Crisis dels Àntics Règims.

Espanya de la restauració.

Mèxic: món índigena més realista.

1856-1868: Governs moderats d’ O’Donnell.

Guerres en els Balcans, revolucions per tota Europa i Llatinoamèrica, revolució industrial.

1868-1873: Unificació d’Itàlia i Alemanya, guerra civil norteamericana, Era Meiji al Japó, guerra Franco-Prusiana.

1875-1902: Expansió de Colo, moviment obrer a occident.

1925-1950: Gran depresió del 1929, Hitler arriba al poder, Segona Guerra Mundial, s’estableix l’Estat d’Israel.

Durant la visita:

L'encapçalament

Títol: Antoni Fabrés

La localització: Al Museu Nacional d'Art de Catalunya Sants-Montjuic. El MNAC agrupa una amplia col·lecció d'arts des el romànic fins l'actualitat. El seu director és Josep Serra. Aquest palau es va crear al 1926.

Temporització: Del 31 de maig fins al 29 de septembre del 2019.

Cos

L'exposició d'Antoni Fabrés em va ajudar a comprendre més bé la seva vida. Les seves obres segueixen un ordre. Primer obres naturals amb certa crítica social. Com abans de dedicar-se a la pintura era escultor vam poder veure una escultura seva que més endevant explicaré. Gràcies a que va guanyar la beca va anar a Roma on va ser professor de pintura. Del orientalisme amb moltes corbes va passar als paisatges naturals i als espadachins. Quan va viatjar a Mèxic les seves obres d'art es van tornar encara més realistes i na turalistes. Tampoc podem oblidar que ell començava a dibuixar a una persona per el seu rostre.

Les obres que més em van cridar l'atenció eren la de l'escultura d'un noi estirat, la de les seves filles fetes amb pastels i el paisatge on sortia un soldat mort.

Em va sorprendre que Antoni Fabés sigués un artista oblidat ja que en tenia un gran talent en dibuixar naturalisme, orientalisme, realisme...

Anàlisis d'una obra:

A continuació analitzaré breument l'escultura que va fer Fabrés per poder aconseguir una beca per anar a Roma. Crec que aquesta obra és única ja que per ser molt pautada està molt bé feta. És molt realista i naturalista. També sabem que una de les pautes que tenia aquesta obra era que es tenia que fer en 8 hores només. A més a més Fabrés va investigar sobre qui serien els jutges i es va donar conte que un jutge tenia una obra d'un noi estirat i se la va estudiar per així poder crear una semblant.

Opinió personal:

Crec que Antoni Fabrés és un gran artista que domina moltes tècniques amb diferents materials. No he pogut trobar cap defecte en les seves obres. Potser l'obra que es pot observar un soldat mort podria estar més remarcat però potser el que volia transmitir el autor era més misteriós o també potser es veia el soldat però el pas del temps l'ha borrat.

L'encapçalament

Títol: Oriol Maspons.

Temporització: Del 5 de juliol del 2019 fins al 12 de gener del 2020.

Cos

L'exposició d'Oriol Maspons estava ordenada per llocs que va visitar. Va ser una exposició molt interessant on podies veure la trajectoria que Maspons va seguir. La veritat és que em va agradar menys que la de Fabrés però no per culpa de l'autor sino per l'organització. Crec que faltava temps per totes les fotografies que hi havien ja que no et donava temps de observar bé amb detall les fotos i a més a més tampoc hi havia temps d'apuntar res. Tot i això l'exposició em va agradar. Comptava amb una gran amplia col·lecció de fotografies de tot tipus. El seu primer objectiu era retratar la realitat però després va començar a treballar en la publicitat. Tanmateix va fer fotografies de moda les quals no em van agradar ja que la dona era tractada com objectes.

Les obres que més em van agradar eren una col·lecció on comparava un animal amb una persona.

Em va sorprendre que Maspons cambies el seu estil de fotografia naturalista i realista per un altre on la dona no era tractada com humana.

Anàlisis d'una obra

Context històric de la fotografia:

Acababa d'acabar la Guerra Mundial. Hi ha nous avenços en tecnologia.

Anàlisis:

Té molta profunditat. Surten tres dones ballant. És un reportatge. La fotografia està en vertical. No té color sigui està en blanc i negre.

Opinió personal

Com ja he esmentat abans m'agradat l'exposició tot i que hi va haver-hi un problema de temps. Crec que Maspons va ser un gran fotògraf que mirava les coses de manera diferent per exemple la Torre Eiffel.

L'encapçalament

Títol: El Víbora.

Temporització: Del 5 de juliol del 2019 fins al 12 de gener del 2020.

Cos

En aquesta exposició no teniem guía per tant no sabía ben bé l'ordre que seguia l'exposició. Una grant part d'aquesta visita eren les portades de revistes. Gairebé totes eren relacionades amb el sexe. També hi havien unes historietas que suposo que formaven part de la revista.

Anàlisis d'una obra

No he pogut analitzar cap obra per falta de temps però puc dir que totes contenien una gama cromàtica molt amplia.

Opinió personal

Crec que faltaria una mica d'informació (guia) però tot i això crec que és la més curta exposició i la que es podia adequar millor al temps.

Young Gallery Weekend/ El combat per una nova cultura

Treball previ:

Young Gallery Weekend

Lina Bautista:

Va estudiar a Colombia composició musical. Viu i treball en Barcelona. A més a més a fet molts concerts a tot arreu d'Espanya i d' Europa. També ha participat en molts festivals coneguts com Sirga Festival, LEM, Eufònic...Actualment es troba treballant amb l'orquestra del caos on s'especialitzen en música experimental i on hi fan tallers DIY. Tanmaeix treballa Sons de Barcelona on volen donar a conéixer els sons i les tecnologies. Per acabar també sabem que és professora.

Mariano Sardon

Va néixer a Bahía Blanca en 1968 i per a ell el més important és navegar. Als 8 anys va començar a pintar. A continuació per error va estudiar física i com es va adonar que no li agradava va tornar a dibuixar.

El combat per una nova cultura

Josep Renau

Va néixer al 1907 i va morir al 1982. Buscava una nova cultura i rebutjaba l'art que només era per exposar per crear un art on tothom el podia gaudir. Era d'ideologia comunista i moltes de les seves obres críticaven la societat i la situació d'Espanya. En les seves obres un factor molt important era la irònia. Les tècniques més utilitzades eren l'aerograf, el collage, pintar a mà... Algunes de les seves obres van ser fetes per ell amb altres artistes que es veien atraits pel seu art.

Durant la visita

L'encapçalament

Títol: Young Gallery Weekend

La localització: Santa Mònica

Cos

A la Young Gallery Weekend hi vam poder veure diferents obres d'art barrejades amb tecnologia com per exemple una obra que es deia "Try not to think so much" i es tractava que cada lletra d'aquesta frase es podia manipular ja que tenien son que sonaven a través d'un amplificador. Després hi havia una màquina de painball i el trasfons d'aquesta obra era: "tret com a eina d'expressió".

Anàlisis d'una obra

Analitzaré una obra que vam veure i és la que més em va agrdar. Es tractava d'una màquina d'escriure on tu hi posaves una paraula per exemple "mort" i et representava aquella paraula a través dels cascos mitjançant sorolls, cançons... Crec que era un invent força interessant. La veritat era que no tenia funció útil però era molt curiosa.

Opinió personal

La veritat és que no sé si em va agrdar o no aquesta exposició ja que em va semblar molt extranya. Gràcies a que fos extranya em va semblar molt interessant encara que hi van haber-hi dues obres que no em van agradar gens. La primera era una obra on tenien meduses amb vida i em semblaven que estaven maltractades ja que no tenien llibertat. La segona era com una espècie de màquina que et parlava la qual em va acabar estressant ya que feia sorolls a més a més estavem tancats en una sala i vam estar molta estona allà sense entendre ni fer res.

L'encapçalament

Títol: El combat per una nova cultura.

La localització: El Born.

Cos

En aquesta exposició vam poder descobrir moltes coses sobre Josep Renau. Renau buscaba un nova cultura. Va començar amb la litografia. A més a més volia que l'art el pogués gaudir tothom.

CCCB "Feminismes"

Durant la visita

Títol:

La localització:

Cos

Anàlisis d'una obra

Opinió personal

Bill Viola. "Miralls invisibles"

Treball previ

Bill Viola

Durant la vista

Encapçalament

Títol: "Miralls invisibles"

La localització: La Pedrera-casa Milà

Cos

Anàlisis d'un obra

Analtzaré l'obra que era una instal·lació. En aquesta instal·lació hi havia una màquina on es podien veure dos imatges que es miraven. Bill Viola estava a baix i el seu familiar estava a sobre. Vaig trobar que aquesta obra era molt personal i important per ell. Els significats que vaig intentar extreure d'aquesta obra d'art era que encara que no es podien veure en vida gràcies a les imatges i les tecnologies es podien seguir mirant per sempre, és a dir que potser encara que ja no hi estigués el familiar podrien estar junts. L'altre significat que he trobat és el pas de temps, o sigui, com que un dels seus temas principals era la mort, volia dir que tots acabarem morint i que sempre alguna persona ens trobarà a faltar.

Opinió personal

La veritat és que aquesta exposició em va agradar molt ja que vaig poder descobrir aquest artista tot i que al principi pensava que anàvem a veure només la Pedrera com a edifici arquitectònic important. Encara això em va semblar molt interessant. També vaig intentar buscar una relació entre el títol de l'exposició i el que vam veure, com que en moltes de les seves obres sortia l'aigua vaig pensar que el mirall podria ser l'aigua ja que reflexa tot allò que hi ha amunt. Personalment l'obra que més em va agradar va ser una obra que era una istal·lació (la comentada anteriorment) on hi havien dues imatges que es miraven. Si no recordo malament una de les imatges era ell i l'altre un familiar que va morir.

<<Monòleg, diàleg i concepte>> / La movida: Crónica de una agitación.

Treball previ:

<<Monòleg, diàleg i concepte>>

Antoni Llena

Antoni LLena i Font va néixer a Barcelona al 1942. Primer va començar amb la pintura i seguidament va treballar amb l'art conceptual amb póvores de talc, ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades... Amb el temps va voler utilitzar el paper d'embalar per crear algunes de les seves obres convinant-ho amb altres materials com paper vegetal, pintura, daurats i policromats.

La seva obra és molt elegant i subtil. Ha escrit diferents llibres i col·labora amb el Diari Ara. Moltes de les seves obres són misteri on tú has de buscar el teu propi significat.

Josep Guinovart

Josep Guinovart i Bertran va néixer al 1927 a Barcelona i va morir al 2007. Va ser un pintor, gravador i dibuixant català, molt important de l'informalisme.

Va treballar en il·lustracions i decorats escongràfic i després es va enfocar el l'art abstracte.

En el 1994 es va obrir un museu en Agramunt dedicat a la seva obra.

Obres importants:

1993- Taula en la Casa de la Ciudad de Barcelona.
2001- Retablo de Jerusalén.
2007- In Vino Veritas.

La movida: Crónica de una agitación

Miguel Trillo

Miguel Trillo va néixer al 1953 a Cádiz. És llicenciat en imatge i linguística hispánica. Ha retratat a joves en un entorn musical i va convertir a personas no famosas de la Movida en el seu objectiu principa. Va treballar pel diari El País retratant als joves de diferents provincies. Actualment treballa en dos projectes: Zoom, que tracta sobre joves immigrants en discotecas i concerts i Gigasiápolis actitus dels joves asiàtics.

Obres importants:

Los nuevos pijos (1988).
Madrid Hip Hop (1988)
Souvenirs.

Pablo Pérez-Mínguez

Pablo Pérez-Míngez Poch va néixer al 1946 a Madrid i va morir al 2012 a Madrid. Era un fotògraf espanyol molt important ja que va realitzar un gran avanç en l'art fotògrafic com: revistes com a Nueva Lente, el projecte Photocentro, el fotomuseu d'Alcalá de Henares...Tot i això és més conegut per ser un dels fotògrafs més importants de la moguda madrilenya conegut pel lema de "Tot s'hi val".

Ouka Leele

Bárbara Allende Gil de Biedma, més coneguda com Ouka Leele, va néixer al 1957 a Madrid. És la fotògrafa més coneguda de la moguda madrilenya. Aprenia per si mateixa i destaquen les seves obres colorides encara que també l'agrada molt el gravat. Normalment les seves obres estaven fetes amb aquarel·la. Ja que era autodidacta les seves obrez només estaven pensades per ella.

Alberto García-Alix

Alberto García- Alix va néixer al 1956 a Lleó. És un fotògraf espanyol que va rebre el Premi Nacional de Fotografia al 1999. Solia fotografiar retrats en blanc i negre amb temas col·loquials com les droges, les motos, tatuatges... Tanmateix podem destacar els nus i els autoretrats. Va ser un fotògraf molt important durant la moguda madrilenya. Ha col·laborat en La Vanguardia, El País, ABC i el Mundo. A més a més al 2003 va començar a treballar en format vídeo.

Durant la visita

<<Monòleg, diàleg i concepte>>

Encapçalament

Títol: <<Monòleg, diàleg i concepte>>

La localitzacó: Museu Can Framis, Barcelona.

Temporització: 30/09/2019

Cos:

En aquesta exposició en el Museu Can Framis vam poder veure moltes obres de diferents autors. Cada artista tenia una forma i tècnica diferent de plasmar el seu art. Aquestes obres eren molt originals ja que no utilitzaven materials comuns com pot ser pastels, aquarel·les, pintures acríliques... sinó que utilitzaven materials com plàstic, tela, petxines, sorra, fil, corda... A més a més cada artista transmitia un missatge o sentiment diferent i moltes vegades aquest missatge no acabava sent descifrat. Tanmateix les obres no solien ser gens realistes.

Anàlisi d'una obra:

L'obra que més em va agradar va ser l'última ja que era un retrat molt bonic i amb molts colors feta amb bosses de plàstic de la Frida Kalo. Considero que si ja és molt difícil fer un retrat amb llapis l'artista té un gran talent increíble ja que fer un retrat amb aquest material no sembla ser fàcil.

Opinió personal:

Em va agradar molt aquesta exposició ja que vaig poder veure obres diferents a les que veig (ja que aquestes són realistes i antigues) i a més a més em va agradar veure com amb materials que hi ha per casa o són fàcils de trobar pots fer una gran obra d'art. També em va encantar poder analitzar les obres desde el meu punt de vista intentant saber que volia transmitir aquell autor, per exemple: en l'obra que s'assemblava l'escena d'una assessinat.

La movida: Crónica de una agitación

Encapçalament

Títol: La movida: Crónica de una agitación.

La localització: Fundación Foto Colectania.

Temporització: Del 17 d'Octubre de 2019 fins al 16 de Febrer de 2020.

Cos:

En aquesta exposició vam poder veure una col·lecció de fotos, posters, vídeos... de la moguda madrilenya... La sala es dividia en colors segons els fotògrafs que van tindre l'opurtunitat de fotografiar aspectes i artistes de la moguda. Hi havien fotografies molt variades: en colors, en blanc i negre, fotografies a bandes com l'Alaska, carrers, vida quotidiana... Tanmateix vam veure un vídeo sobre un concert de l'Alaska durant la moguda i moltes portades de vínils i discos importants.

Anàlisi d'una obra:

En aquesta exposició hi havia un conjunt de fotografies de famosos, artistes, cantants... de la moguda i em va semblar força interessant ja que estaven retratats tal com eren i només se'ls veia la cara.

Opinió personal:

Em va semblar molt interessant aquesta exposició ja que la moguda madrilenya es part de la nostra història i tanmateix de la música que va ser molt important en aquesta etapa i van sortir nous grups de música i tanmateix nous estils, que avui en dia hi ha gent que els escolta.

En caiguda lliure/ Òpera: Passió, poder i política

Treball previ:

Caiguda lliure

Àngels Ribé

Àngels Ribé va néixer a Barcelona al 1943.

Òpera: Passió, poder i política

Giuseppe Verdi

Wolfgang Amadeus Mozart

Durant la visita

Caiguda lliure

Encapçalament

Títol: Caiguda lliure.

La localització: CaixaForum Barcelona

Temporització: 10/10/2019 al 9/02/2020

Cos

Les obres d'aquesta exposició són de la col·lecció de l'emmagatzem del CaixaForum i van ser triades per ser exposades pel comissari.

En aquesta exposició vam poder veure moltes obres d'art amb un tema comú: les transformacions accelerades a les que ens enfrentem. Hi havia obres de tot tipus com per exemple vídeo, fotografíes, pintura... Per exemple la primera obra d'art tractava sobre un laberint groc, tanmateix hi havien dues obres que reivindicaven el femenisme, també hi havia un documental/pel·lícula sobre una desgracia que va ocurrir al Japò...

Anàlisi d'una obra d'art

Em va semblar molt interessant l'obra que era un laberint bastant gran grpc. Segons l'artista el color groc li transmitia angoixa però en canvi a mi el color groc sempre m'ha transmes felicitat. Crec que és molt original representar l'angoixa amb un laberint gegant ja que per mi vol dir que encara que et sentis malament i encara que costi sortir d'aquell estat d'ànim pots sortir d'ell.

Opinió personal

Em va agradar ja que crec que les obres que hi havien eren molt interessants i diferents a altres obres tot i que el tema del que tractaven les obres no m'agradava gaire.

Òpera: Passió, poder i política

Encapçalament

Títol: Òpera: Passió, poder i política.

La localització: CaixaForum Barcelona

Temporització: 19/10/2019 al 26/01/2020

Cos

Aquesta exposició també era molt diferent i única a les altres ja que mitjançant el recorregut de la visita anaves escoltant òpera i música clàssica. A més a més vam poder aprendre molta informació de l'òpera (ja que mai havien parlat d'ella) com per exemple: instruments, història de l'òpera arreu del món, el teatre, vestuari, autors importants...

Anàlisi d'una obra d'art

Hi havien moltes obres diferents i per això mateix no en puc analitzar cap a més a més no sé com analitzar una peça musical.

Opinió personal

Em va agradar molt la visita ja que sòc una gran amant de la música però el guia em semblava una mica aborrit ja que no ho explicava amb emoció. El que més em va agradar era el piano de cola que estava situat pel final de tot, l'arpa, l'altre instrument que era semblant a un piano (si no m'equivoco era un clavecín o cristofori), tot el vestuari ja que em semblaven molt bonics, tanmateix tindre l'oportunitat de veure partitures de piano molt antigues i obviament escoltar aquest estil musicalque encara que no m'agrada molt l'òpera m'encanta la música clàssia.

Un siglo breve

Treball previ

Durant la visita

Encapçalament

Títol: Un siglo breve.

La localització: MACBA, Edificio Meier, planta 1.

Temporització: Permanent.

Cos:

En aquesta exposició del MACBA les obres eren des del 1929 fina a l'actualitat. Abans de que vinguessin els guies es van deixar molt temps lliure però veure totes les sales de l'exposició. Hi havien moltes sales ja que aquell museu era immens.

Després amb els guies vam començar en una sala sobre la guerra civil on hi havia un vídeo i molts cartells dels anys 60. Els cartells tanmateix parlaven de la llibertat d'expressió i a més a més ens van fer llegir un poema entre algunes persones. A continuació vam entrar en una sala on l'artista es fixava molt en el significat i no pas en la funció. Per exemple hi havia un cub humit o també uns quadres sobre gomas elàstiques. Gràcies a l'obra de les gomas vam poder poder recrear aquella peça artística a través d'unes gomes fent figures geomètriques. Seguidament vam passar a l'art dels 80 on hi podem veure obres feministes com les "goril·las", sobre l'homosexualitat i tanmateix en contra del racisme. La seguent sala parlava sobre el feminisme i hi sortia una dona reivindicant els seus drets a través de fotografies: En l'altre sala vam tindre que dibuixar el que ens deien els altres companys. L'última sala estava orientada en l'actualitat i ens van ensenyar una obra que era una parquè fet amb peces velles de vaixells i reivindicava els abusos i baixos salaris dels mariners amb la metàfora "ens esteu trapitjant".

Anàlisi d'una obra d'art:

Les obres que més em van agradar eren els cartells de la guerra civil ja que ja els havía vist algunes vegades i havien tingut l' oportunitat de fer un collage pels artistes Ebri Knight. El color comú o principal era el vermell segurament per representar l'agressivitat i la sang que hi ha en una guerra. Com ja he dit eren de temàtica bèl·lica però tanmateix hi sortien moltes dones treballadores i reivindicadores. Considero que són bastant simples però molt expressius.

Opinió personal:

Em va agradar bastant aquesta exposició ja que la manera d'explicar era molt entretinguda, és a dir, no era la típica exposició on només hi havia teoria sinó que era molt dinàmica i a més a més tú hi podies interactuar.

També els guies eren molt bons sobretoto el noi mexicà ja que es notava que li agradava molt el que feia i ho transmitia molt bé, cosa que moltes vegades es troba a faltar en les exposicions.