Les primeres Avantguardes

Expressionisme 

Va sorgir a Alemanya a principis del segle XX. L'intenció d'aquest moviment era expressar adequadament el que es vol transmetre amb evidència. 

Característiques:

- És més important el contingut que la forma. 

- Gran importància en transmetre el sentiment i la subjectivitat i no en una gran tècnica o estètica pictòrica. Vol que el públic es senti atabalat, deprimit o espantat.

- El color, les formes retorçades, la composició agressiva... Són alguns elements importants de l'expressionisme.

​

Cubisme 

Tractaven   la natura  amb figures  geomètriques.

Característiques :

-  Aconsegueix el volum a partir del color.

-  Perspectiva múltiple: Es multipliquen els angles de visió d'un mateix objecte.

- Temes: retrats i natures mortes. 

- Incorpora el "collage".

​

Orfisme

Surt del cubisme i vol destacar el color.

Característiques:

-   Abstracció geomètrica.

-   Composicions de gran fantasia.

-   Correlació entre  sons i colors.

​

Dadaisme

Va sorgir en Suissa   en  1916, quan Europa es trobava en guerra. Es caracteritza per manifestacions i gestos on els artistes volien destruir l'art convencional. Van crear una espècie d'antiart. Tanmateix el dada era una ideologia i una forma de viure. D'aquest moviment es diu que és antiartístic, antiliterari i antipoètic ja que questiona l'existència de l'art, de la literatura i la poesia. Un artista important era Marcel Duchamp.

Característiques:

- Defensa el caos contra l'ordre, la destrucció per la destrucció.

- Volien escandalitzar a la burgesia. 

- Utilitzaven molt la tècnica del fotomuntatge. 

- Buscan provocar i la confusió.

- Anaven en contra de tot.

​

Neoplasticisme

Va sorgir   a Holanda en el   1917. 

Característiques: 

- Ocupació de fons clars. 

- Colors plans: primaris i tonals.

- Equilibri.

- Harmonia.

- Línies i plans.

​

Surrealisme

El surrealisme va sorgir a París al 1924. Va tindre molt d'éxit a Europa desde el final de la Primera Guerra Mundial fins l'arribada de la Segona Guerra Mundial.

Característiques:

- Les obres surrealistes són molt personals ja que estan fetas a través del subconcient.

-  És un art oníric i molt original, és un art on tothom el pot reconéixer.

​

Futurisme

Abundància de colors i molt cridaners (encara que no tant com el fauvisme).

​

Constructivisme 

Neix al 1917 a Rússia. Formes simples i geomètriques convinades amb il·lustracions. Sembla gairebés un collage.

 

Suprematisme rus ​

Abundància de figures geomètriques. A part dels colors principals hi havien marrons i grisos.

​

Fauvisme

És un moviment pictòric del segle XX (1904 fins al 1907) que va aparéixer a París.  Estava en contra de l'expressionisme, impressionisme i post-impressionisme.  La llibertat d'expressió la transmitien a través dels  colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades. 

Característiques:

- Colors agressius i estridents. 

- Més importància als colors que a la realitat.

- Tanmateix importància en l'expressió i emoció, i no en la composició.

-  Temas: paisatges, retrats, natures mortes...

​

Funcionalisme

Anàlisis de dues obres:

Funcionalisme català: 

Nom i localització: Aquesta obra arquitectònica es el pavelló Mies Van der Rohe o també conegut com Pavelló Alemany i es troba a Barcelona al districte de Sants-Montjuic. 

Autor de l'obra: Els autors d'aquesta obra són Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich. 

Ludwig Mies van der Rohe:  Era un arquitecte alemany que va néixer al 1886 i va morir al 1969. El seu lema era "Less is more". I va ser el principal creador de l'estil Internacional. Va construir un munt d'edificis per tot arreu com per exemple:

• One Charles Center - Torre d'oficines, Baltimore, Maryland.

• Highfield House Condominium | 4000 North Charles - Condominium Apartments, Baltimore, Maryland.

• Colonnade and Pavilion Apartments - Complex d'edificis residencials, Newark, Nova Jersey.

• Riehl House - Casa residencial, Potsdam (1907).

• Peris House - Casa residencial, Zehlendorf (1911).

• Werner House - Casa residencial, Zehlendorf (1913).

• Urbig House - Casa residencial, Potsdam (1917).

• Kempner House - Casa residencial, Charlottenburg (1922).

• Edifici d'oficines de Bacardi - Edifici d'oficines, Ciutat de Mèxic.

Lilly Reich: Va ser una dissenyadora modernista i a més a més unes de les professores de la Bauhaus. Va néixer al 18885 i va morir al 1947. Era la dona d'en Mies van der Rohe i va aconseguir èxit malahuradament després de la seva mort. Molta gent creu que ella va ser la responsable d'alguns dels èxits del seu marit però com que era dona els els seus èxits van ser tapats pel seu marit.

Estil: És una arquitectura moderna i del funcionalisme. 

Aquest edifici està fet de materials molt luxosos, predomina el marbre travertí i el vidre. És un disseny molt simple i sobretot és una  de les obres modernes més importants del segle XX. El pavelló consta amb una mena de piscina abans d'entrar a dins, l'edifici en si té una gran sala principal que amb les catifes i pareds formen amb els colors la bandera d'Alemanya on tanmateix hi podem trobar cadires molt luxoses, aquesta sala dóna cap a un petit pati amb una font i una escultura que es reflexa en l'aigua i finalment trobarem una porta de sortida on podrem trobar una maqueta de fusta del pavelló. El sostre és pla. La il·luminació és natural ja que hi ha moltes finestres que deixen pas a la llum.

Context històric del pavelló:

Aquest edifici es va construir al 1929 per l'Exposició Internacional de Barcelona (on participen molts paissos arreu de Europa i com a excepció també van participar els japonesos i els Estats Units). El pavelló es va tindre que desmontar per seguidament traslladar-ho al 1986 al lloc que resideix actualment. És un edifici emblemàtic. 

​

 

 

​

​

                                              Alba de Georg Kolbe                                    Mies Van der Rohe

​

Les segones Avantguardes

A la segona meitat del segle XX, l'obra d'art servia com a màrqueting d'empresa, que depén la seva demanda canviava el seu preu i no pas per la seva vàlua artística. Tanmateix a la meitat del segle XX hi va haver una ruptura amb l'art tradicional, a partir del 1945 els artistes experimentaven amb la tècnica i l'estètica. 

Informalisme

Va sorgir poc abans de la Segona Guerra Mundial. El nom va sorgir gràcies al francès Michel Tapié el 1951. Era pintura abstracta, que barrejava molta pintura i  diferents materials com: vidres trencats, sorra o carbó. A més a més tenia relleus.  Tanmateix la tela era molt important ja que imposava la llibertat creadora de l'artista.  Les tècniques més conegudes són el collage, el grattage, el frottage o el dripping.

Artistes:

Jean Fautrier: Utilitzava moltes referències al món figuratiu i li donava molta importància a la matèria. 

Manuel Millares: Vol reflectir la tortura humana a partir de draps esquinçats i uns colors foscos i dramàtics. 

Antonio Saura: Deformació de la figura i violència gestual. 

Antoni Tàpies: Artista català que volia explotar la materialitat pictòrica amb la tècnica grattage. Utilitza el color blanc. 

El grup català Dau Set i el grup madrileny El Paso.

​

Expressionisme abstracte

Va aparéixer el 1947, quan Jackson Pollock va fer el seu primer dripping, una pintura dinàmica i gestual. Tanmateix era una barreja de l'automatisme surrealista i l'abstracció. Hi ha diferents subtendències: corrent gestual, corrent sígnic o cal·ligràfic i espacialista. No són del tot abstractes. En el corrent sígnic o cal·ligràfic destaca Franz Kline i es caracteritza per les seves grans pinzellades i per només utilitzar el blanc i negre en les seves obres.

Artistes:

Mark Rothko: Les seves obres conviden a l'espectador a estar en silenci, a tenir una sensació de buit a causa de dos o tres resctangles de color. 

Willem de Kooning: Les seves influències són: Picasso, en la descomposició formal de la figura i l'Expressionisme alemany, en la gestualitat de la pinzellada. 

​

Pop art

Va aparèixer a Londres i a Nova York, des de mitjan dècada del 1950 fins al començament de la del 1970. Lawrence Alloway va ser dels primers d'aquest moviment. Les obres són figuratives, basades en la cultura popular i el món del consum. És un art fàcil de comprendre. Les obres més famoses d'Andy Warhol dels EUA són: les llaunes de sopa Campbell, o d'ampolles de Coca-Cola, i els retrats serigrafiats de personatges famosos, amb un estil molt semblant als anuncis publicitaris. 

Artistes:

Richard Hamilton: Utilitza el collage per aplegar tots els tòpics de la iconografia pop.

David Hockney: Té una temàtica superficial.

Equipo crónica: Tenen un component crític amb la situació políticosocial espanyola i internacional.

​

Nou realisme  francès

Va sorgir a l'inici de la dècada del 1960. El pop art defensava la societat de consum, en canvi, el nou realisme tenia un to crític i una visió desagradable contra el consumisme, i ho va fer reivindicant el detritus.

Artistes:

Yves Klein: Utilitza l'aplicació de la pintura per mitjà del cos nu d'una dona que deixa la seva empremta en fregar sobre llenç.

Arman: L'autor acumulava un mateix objecte per crear una escultura. Aconsegueix eliminar la identitat i la funcionalitat de l'objecte.

​

Abstracció postpictòrica i minimal art

Van aparèixer  a mitjan dècada del 1960. L'abstracció postpictòrica es va caracteritzar per l'ús de les formes geomètriques simples i colors plans, sense relleu així que no es notava la pinzellada. L'escultura del minimal art era senzilla i geomètrica.

Artistes: 

Richard Serra: Les seves escultures, accentuen la seva condició de cossos estranys i obliguen l'espectador a moure's al seu voltant.

Carl André: Les seves obres tenen rigidesa compositiva i impersonalitat, no hi ha cap altra voluntat que la puresa formal. 

​

Art acció i art conceptual

Va sorgir al 1950 quan els artistes van substituir l'objecte artístic tradicional per el happening que era semblant al teatre i a les arts. Al Japó hi va destacar el Grup Gutai i a Alemanya el grup Fluxus. D'aquests grups només en queda constància a través de vídeos o de fotografies fetes durant l'acte. El procés de desmaterialització de l'obra acava al final de la década del 1960 en l'anomenat art conceptual o art idea. Era més important la idea que l'objecte artístic. Tanmateix dins d'aquest corrent hi podem incloure el body art, on tu hi converteixes el teu propi cos en una obra d'art i el land art, on la natura es converteix en l'obra d'art. La performance es fa normalment al carrer i està relacionada amb les presentacions teatrals, tenen un toc provocador. En la performance el subjecte és qui forma l'obra d'art i també té un toc de sorpresa. Tot i que l'accionisme vienès, l'action painting, els happenings i el body art van aparèixer a la dècada dels anys seixanta avui en dia també hi trobem. L'obra d'Abramovic explora la relació entre l'artista i el públic, els límits del cos i les possibilitats de la ment.

Artistes: 

Joseph Kosuth: Ens vol ensenyar que la forma física no és fonamental en la presentació de conceptes. 

Joseph Beuys: L'artista va fer servir el coiot com a símbol de la pèrdua de la civilització índia per la invasió europea. 

David Flavin: Utilitza llums fluorescens per les seves obres. 

Sanja Ivekovic: Parteixen de la consciència que la identitat és el fruit d'una representació.

Pollok: Va ser molt important per l'action painting, les seves imatges treballant, s'assemblen a una performance.

Andy Goldsworthy: La seva obra és temporal: després de l'elaboració i la documentació fotogràfica. els materials tornen de manera natural a l'ambient al qual pertanyen. Es troba a l'espai obert. 

 

Art cinètic o op art 

Es va començar a utilitxar el nom art cinètic en l'any 1955. Hi ha tres grups: El caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d'un motor. En segon lloc, bidimensional  o tridimensionals estàtiques, produeixin efectes òptics. Fibalment, les transformables, poden ser bidimensionals o tridimensionals i que necessiten que l'espectador es desplaci per apreciar-ne el moviment.

Artistes:

Victor Vasarely: Mitjançant efectes òptics, persegueix l'estimulació de la retina per produir la il·lusió de moviment i de tridimensionalitat.

​

Arte povera

Es va originar al 1967, pel crític italià Germano Celant, són obres fetes amb materials pobres. La introducció d'aquests materials en la creació artística era un rebuig de la fredor i l'artificiositat de les escultures minimalistes nord-americanes, utilitzant materials sense cap valor artístic, pretenien soscavar els fonaments del mercat de l'art.

Artistes: 

Jannis Kounellis: En les creacions d'aquesta artista, hi ha una intencionalitat estètica, centrada en el contrast entre el caràcter natural de la fusta i l'artificialitat de la planxa metàl·lica.

Alexander Calder: L'equilibri inestable que genera moviments prolongats de les formes és l'objectiu de l'escultura cinètica.

​

Hiperrealisme i fotorealisme

Va aparèixer al 1968 com a resposta al distanciament de les manifestacions més radicalment conceptuals i a l'abstracció postpictòrica. Van reprendre la via del realisme, procurant que l'original i la còpia s'assemblessin tant com fos possible. A Europa, el Grup Zebra alemany i el pintor espanyol Antonio López, no feien servir la càmera fotogràfica com a element de treball indispensable. Dins d'un realisme no exempt d'un cert caràcter metafísic i amb clares influències cinematogràfiques.

Artistes:

Richard Estes: Els fotorealistes arribaven a calcar el model, projectant una diapositiva sobre la tela que s'havia de pintar.

Duane Hanson: L'ús de la fibra de vidre, la mida real de les figures i l'ús de robes, cabells i accessoris autèntics fa que l'escultura tingui un verisme impactant. 

Antonio López: Tant en les escenes de la vida quotidiana com els paisatges urbans, basa la creació en un lent procés d'apoximació a la realitat, que l'allunya de la fredor de l'art hiperrealista.

​

​

Guache Divine

​

​

ECO-ART És un corrent transversal i multidisciplinar amb força seguidors, hi ha plataformes artístiques
d’ECO-ART i importants EXPOSICIONS. Fa ús del l’Art per denunciar el canvi climàtic, mitjançant
l’activisme artístic i fonamentant-se sempre en la ciència.

​

PENSAMENT BEUYSIÀ:
- Escultura Social.
- Art com activitat política.
- Creativitat com a únic capital.

​

Abstracció analítica 

Art alternatiu

L'art alternatiu es relaciona directament amb la societat. A més a més també és fer coses diferents a les establertes per exemple en un museu, escola, galería...

​

Underground 

Són aquells moviments cultural  i expresions  artístiques que no segueixen el    canon   o la tradició.

​

Realisme humanista

Fotografia a persones. Es representan tal com són.

​

Orientalisme 

L'orientalisme va surgir al s.IX i va ser un moviment europeu, de diferent paisos. Representan escenas orientals en palaus i interiors molt luxosos. Era un art molt ric i exòtic.

​

Realisme 

Neix al s.IX. Es pintava exactament el que es veia. La realitat més crua amb un caràcter crític cap a la societat. També és més fosc.

​

Naturalisme

Molt semblant al realisme però menys fosc i cru. Normalment el model és real però hi han elements inventats. La tècnica i​ i el tema són lliures. 

​

Hiperrealisme 

Neix als anys 60 als Estats Units. Té molts detalls i encara més real que la realitat.

​

Postmodernitat

​